LA SETMANA BLANCA, LA MILLOR DE TOT L’ANY

Diumenge, set i mitja del matí. Quin fred que fa i quina son tinc, però tots els problemes desapareixen en girar el cantó i vore l´autobús i els companys preparats per anar-nos-en a la neu. Va ser una experiència única ja que aquest any anàvem amb un altre institut d’Aielo de Malferit. Ja dins de l’autobús ho passàrem genial, cantàrem, parlàrem… Férem algunes paradetes, a Castelló i a Tarragona. Només arribàrem a Andorra vàrem anar a les pistes a recollir el material per esquiar. Tot seguit anàrem a l’hotel, per a descansar, a les huit sopàvem i estava tot boníssim. Al matí següent, vàrem anar a les pistes amb els monitors, com cada dia. A les dotze dinàvem i teníem fins a les quatre i mitja com a temps lliure per a esquiar, ho passàvem molt bé i quina sensació més gratificant quan ens tiràvem per les pistes ! I així anàvem aconseguint  un poquet més de nivell cada volta. A la vesprada, anàvem a pegar voltes per Andorra i després féiem deures. Va arribar el dijous i a la nit anàrem a Caldea, i va ser la millor nit de totes! L’endemà va ser el pitjor, ja ens tornàvem cap a casa i estàvem tots molt tristos, tocava acomiadar-nos. Després d’esquiar durant dues hores, isquérem cap a València. Quan vàrem arribar vam estar una bona estona acomiadant-nos de tots els companys i dels professors. Quina llàstima que s’acabara, ho havíem passat tan bé! Fins a l’any que ve, jo espere que tornem a trobar-nos per a tornar a gaudir de la setmana dels «ciruelos» amb el tito Toni i Josep.

ELISA MORENO ARCE