[lgc_column grid=”30″ tablet_grid=”30″ mobile_grid=”30″]
BÉTERA_FOTOS
Bandera de Bétera
Vista del Castell de Bétera
Torre Bofilla
Nuestro Pueblo
GEOGRAFIA
Bétera està situada al vessant sud de la Serra Calderona, a 15 km de València i a 23 km de la mar Mediterrània, a la zona limítrofa amb l’horta valenciana. Té una superfície amb lleugeres ondulacions, arribant als 156 msnm en el seu punt més alt, destacant el barranc de Carraixet que el travessa de nord-est a sud-est.
La seua situació geogràfica entre la mar i la serra li proporciona un microclima, que és el més suau de la comarca, sent els vents dominants el de Llevant i el de Ponent. Les pluges apareixen principalment a la tardor i la primavera.
Degut a la seua pertinença a l’àrea metropolitana de la ciutat de València, existeixen diverses comunicacions per carretera, entre les quals es troben la carretera de Burjassot-Torres Torres; la carretera de Bétera-Olocau; la de Sant Antoni de Benaixeve que enllaça amb l’Autovia del Túria València-Ademús (CV-35), i l’Autovia de la Mediterrània (A-7), la qual passa pel terme municipal, entre altres cap als diversos nuclis de població i urbanitzacions del municipi i pobles veïns.
Quant al transport públic, pot accedir-se mitjançant la línia 1 del Metro de València, de què és fi de línia d’un dels seus dos ramals nord. Aquesta línia de ferrocarril (que, tot i gestionada sota la denominació de metro, ofereix veritablement un servei més semblant al d’un tren de rodalia), és hereva de l’antic Trenet de València, el qual anava des de Bétera fins a l’estació de Pont de Fusta, en València. A més de l’estació de Bétera, també el baixador de S. Psiquiàtric correspon al terme municipal beterà.
HISTÒRIA
Bétera és un poble amb una llarga història, com proven els tres grans jaciments arqueològics que té. Els primers habitants de Bétera es remunten al segle IV aC, els ibers. A les excavacions arqueològiques dutes a terme al centre històric s’han documentat diverses restes materials corresponents a un oppidum ibèric ubicat tant al cim (on actualment es troba el castell) i al vessant oest de la muntanya.
Destaca l’ocupació d’època romana respresentada en Bétera pel jaciment de l’Horta Vella, en una zona caracteritzada per l’abundància d’aigua. Es tracta d’un assentament de grans dimensions i que té continuïtat d’hàbitat entre els segles I dC al IX dC. D’aquesta vil·la el més significatiu son les instal·lacions termalscompostes per natatio o piscina de més de 60 m², el frigidarium o bany fred, el tepidarium o bany temperat i el caldarium o bany calent. Tot i això hi ha altres dependències corresponents a l’ús agrícola de l’assentament. Aquesta vil·la romana després d’haver-se transformart durant els segles III dC i IV dC, a mitjans del segle VI fou reconvertida pels visigots, en una instal·lació de la qual ara per ara desconeixem l’ús, però es tracta d’un assentament excepcional degut a l’escassetat de restes d’aquesta època al País Valencià. També compta amb nombroses restes àrabs. Cal destacar la torre "Bofilla", encara en peu i en procés de restauració, i pertanyent a l’alqueria del mateix nom, que segons han demostrat les excavacions realitzades en aquest jaciment islàmic, naix al segle XI, però el 1358 l’Orde de Calatrava va decidir traslladar a Bétera l’escassa població de Bofilla degut a l’expulsió dels mudèjars i a la pesta negra.
La història de Bétera no s’atura amb l’expulsió dels moriscos de la Monarquia Hispànica, com va ocórrer amb la veïna Bofilla. A la Guerra de Successió va posar-se de part dels maulets fins que el Comte de Torres-Torres va envair la població, i des de finals del segle XVIII va seguir el camí de moltes altres localitats valencianes. Repartits pel municipi podem observar panells de ceràmica d’aquestes dates. Al segle XIX el territori de l’antic Regne de València continuava estant poblat per una societat fonamentalment agrària, i amb predominança de les senyories laiques. Per això, i atès que Bétera es troba envoltada per horta, es van construir grans masies senyorials. Existeixen un gran nombre de masies repartides tant pel nucli urbà com als voltants, i constitueixen la mostra més evident del passat recent del municipi, així com el seu major llegat arquitectònic.
Al segle XX Bétera va patir també la crisi econòmica després de la Primera Guerra Mundial, i als anys 30, la CNT, d’orientació anarco-sindicalista, va adquirir gran poder (avui dia encara es conserva el seu edifici seu, la Penya). En 1933 va tenir lloc una insurrecció anarquista sufocada per la Guàrdia Civil, i durant la Guerra Civil espanyola va romandre lleial a la República fins a la seua fi. A partir dels anys 60 va adquirir les característiques que té majoritàriament avui dia. Durant la darrera dècada del segle XX i la primera del XXI Bétera ha patit dos fenòmens generalitzats als municipis espanyols: el fort creixement urbanístic, tant al nucli urbà com als altres nuclis de població del terme municipal, i la immigració.
Font: Viquipèdia