Hola famílies, xiquetes i xiquets!
Us portem noves notícies sobre el programa Erasmus+. Com ja sabeu el nostre col·legi participa amb el projecte “Education on air”: “traspassem l’escola”. Amb la intenció de portar al nostre centre bones pràctiques docents.
Així, continuem amb les mobilitats i en aquesta ocasió, som nosaltres, Carmen i Lucia, qui anem a compartir amb vosaltres l’experiència en el programa.
La raó principal per la qual hem escollit realitzar la mobilitat en Turquia és la ràpida millora del nivell educatiu que destaca en els últims informes de les proves PISA (OCDE). És a dir, els xiquets i les xiquetes turcs són més competents en ciències, llengües i matemàtiques que fa deu anys. A què s’ha degut aquesta millora? Això és el que hem vingut a observar!
A les 5 del matí d’ahir començava en nostre viatge cap a Ortahisar, en la província de Trabzon.
Primer agafàrem un tren a Madrid i després un avió a Estambul, on férem una escala.
Finalment, agafàrem un últim avió amb destí Trabzon.
Al personal de control li va parèixer molt estrany que ens dirigírem a aquest aeroport, en el qual només un 5% dels passatgers provenen de països occidentals.
Sobre les 23 hores, 21 en Espanya ja que hi ha una diferència horària de dues hores, arribàrem a Ortahisar.
Demà comença la nostra aventura en l’escola Dumlupinar Ilkokulu, estigueu ben atents i atentes per a més novetats!
Carmen i Lucia
Aquest matí, els coordinadors ERASMUS ens han acompanyat al col·legi. Pel camí, ens han explicat que aquest programa és recent en Trabzon i té molta importància perquè fomenta la visibilitat de la regió. Per aquest motiu, han habilitat allotjaments com el nostre únicament per al professorat. El programa es coordina de forma externa (no al centre) i cada curs escolar trien una escola diferent per a que cap es quede sense participar.
En Dumlupinar Ilkokulu (Escola Dumlupinar) ens han rebut amb una càlida i amable benvinguda. A més de Güle güle (adéu), Ilkokulu és una de les primeres paraules que hem après en turc, la qual signfica escola.
La nostra escola està formada per aproximadament 600 alumnes i 23 mestres. Hi ha 4 grups per nivell i entre 40 i 45 alumnes per classe.
El director, subdirectors i l’especialista d’anglès ens han informat sobre el Sistema Educatiu turc, el projecte educatiu del centre i la seua organització i ens han mostrat les instal·lacions (classes, biblioteca, esplai, etc.). Ens ha cridat l’atenció la biblioteca creada a partir de material reciclat i reutilitzat (una de les instal·lacions més volgudes del centre).
AH!! Com a mostra d’hospitalitat ens han preparat un desdejuni típic Turc i ens han ensenyat com menjar-lo (mel, formatge, ensalada, pans típics, té i cafè).
També ens han ensenyat els balls tradicionals de la regió.
Compartim amb vosaltres l’instagram de l’escola: https://www.instagram.com/trabzondumlupinarilkokulu?igsh=NG03aGlmZzNnbWZw
Fins demà!
Carmen i Lucia
Hui hem vist com és una classe de ciències en tercer i una de matemàtiques en quart. Tal i com comentàrem ahir, les classes tenen entre 40 i 45 alumnes, així que els xiquets i les xiquetes són molt ordenats, parlen baixet, demanen el torn de paraula i s’alcen per a parlar i ser escoltats.
En la classe de tercer han aprés els estats de la matèria (el gas) realitzant dos experiments entre tots i totes. La resta d’alumnat que no participava en eixe moment, apuntava de forma espontània en la llibreta el que estava passant. L’alumnat té molt bona expressió escrita i quasi no fan ús dels llibres.
A totes les escoles públiques de Turquia s’usen els mateixos llibres de text.
En la classe de quart, les matemàtiques es treballen a partir de la resolució de problemes creats per l’alumnat de forma oral entre tots i totes. Es prenen el temps necessari per a elaborar-lo, entendre’l i resodre’l. L’alumnat durant la sessió ha creat nomes dos problemes però complexos.
La coordinadora ens ha explicat que la ràpida millora en les proves PISA ha sigut la reducció del currículum. S’han triat els sabers més rellevants.
Ens emportem moltes idees d’aquests dies al nostre col·le que compartirem amb totes i tots vosaltres al finalitzar la mobilitat.
Per a acabar el dia, la mestra d’anglès i coordinadora del programa i la mare voluntària representant de l’associació de famílies i professorat ens han portat al mirador de Trabzon i a visitar el museu de Sofia on hem pogut conèixer aspectes socio-culturals necessaris per a entendre l’educació en Turquia.
Visita a una Mesquita 
Hola a tots i totes de nou!!!
Hui hem anant a una altra classe de quart on hem posat en pràctica els grups interactius mitjançant diverses activitats sobre la nostra cultura. Ho hem adaptat a les condicions de l’aula (excés de mobiliari i alumnat i temps disponible). Així que hem realitzat tres activitats diferents duplicades per a què conegueren més a prop la nostra forma de treball.
La resta del dia hem estat en infantil (4 i 5 anys). És una excepció que una escola pública turca tinga educació infantil i això fa que atraga un nombre gran d’alumnat. Per això divideixen l’ús de les aules en dos torns: un torn de 8 a 12 amb 40 alumnes i altre de 12 a 17h amb uns 30.
Abans d’entrar ens hem cobert les sabates com a mesura d’higiene del centre. Els xiquets i les xiquetes, es posen les sabates d’anar per casa per a estar més còmodes, no embrutar l’aula i fomentar l’autonomia.
L’objectiu de l’educació infantil en Dumlupinar Ilkokulu és millorar la motricitat fina i grossa, introduir l’hàbit de treball i fomentar la creativitat a través de treballs artístics. Els xiquets i les xiquetes no comencen a llegir i escriure fins a primer de Primària. Un curs que visitarem demà.
Finalment, hem dinat en el menjador escolar el mateix menú que els xiquets i les xiquetes. És un menú molt semblant al nostre, basat en una alimentació saludable i productes de proximitat. Hem compartit amb ells i elles els nostres projectes vinculats amb la cuina i el menjador escolar als quals han mostrat molt d’interès: Centres cuiners, horta cuina i sostenibilitat al plat.
Fins demà!
Carmen i Lucia
Hola de nou a totes i tots!
Hui hem celebrat el dia de la dona. Nosaltres anàvem de morat però ací es vesteixen de color blau. Per als turcs aquest color simbolitza pau, harmonia i coneixement. L’equip directiu ha repartit una flor a totes les dones.
Tal i com us comentàrem ahir, hem entrat en primer i segon. Estaven fent educació plàstica i música amb la tutora ja que ací no tenen especialistes. Ens ha cridat molt l’atenció que els alumnes quan acaben ixen a ensenyar el que han fet i els i les companyes l’aplaudeixen.
Després hem estat a les classes d’educació física veient com jugaven a jocs tradicionals turcs, que per cert són molt semblants als nostres (el mocador i el cementiri).
L’esport és fonamental en la vida del centre i en l’educació del país. El ministeri d’educació porta a terme un programa en el que cada nivell ix periòdicament del centre per realitzar activitats i competicions. Hui han fet el lliurament dels premis de natació, escacs i atletisme.
També hem estat al despatx de la psicòloga on ens ha explicat les seues funcions i algunes de les dificultats en les que es troba. S’encarrega d’assessorar els mestres, realitzar tallers i seminaris amb famílies i professorat i ser la cara pública en les reunions i congressos pedagògics. Els temes més rellevants amb els que es troba són tecnologia, gestió emocional, assetjament, auto-estima i rebequeries. Hem observat com realitzava una intervenció en la classe de quatre anys sobre el propi cos i les diferències.
De repent ha sonat una sirena. Ens han explicat que era un simulacre de terratrèmol perquè l’any passat en va haver un d’escala 7’4 que va produir moltes morts. A continuació l’alumnat ha llegit un manifest explicant com actuar i en honor a les víctimes.
Finalment, ens hem acomiadat de la setmana amb l’hissat de la bandera i l’himne nacional que fan cada dilluns i divendres, a l’inici i final de la setmana.
Ens acomiadem per a hui. Fins demà!!
Carmen i Lucia
Hola a totes i tots de nou!
Ens hem quedat amb ganes de poder observar com són les classes del tercer cicle. Però ací la Primària acaba en quart i passen a l’institut en cinquè fins als catorze anys (segon d’ESO).
Vam poder parlar amb la mare representant de l’associació de famílies i mestres. És una organització molt compromesa que s’encarrega de portar a terme activitats per als xiquets i les xiquetes i ajudar econòmicament a les famílies que ho necessiten (arreplegada d’aliments, gravació de vídeos per a difusió, menjador, etc.). Les famílies ací no tenen vot en les decisions del centre així que es bolquen en forma de voluntariat.
Dumlupinar Ilkokulu fa difusió del projecte ERASMUS de forma que tota la ciutat el coneix. Tenen molta iniciativa per mostrar tots els projectes del centre a la Comunitat Educativa siguent aquest un dels objectius del nostre projecte ERASMUS junt amb la creació de contingut audiovisual. Ens han donat consells i exemples. Nosaltres els hem contat el nostre projecte de Ràdio Escolar al qual mostraren molt d’interès. Ara són seguidors del canal de tèlegram de BertoRàdio.
Demà ja emprenem el nostre viatge de tornada al col·le. Compartirem amb totes i tots vosaltres la conclusió d’aquesta experiència.
Carmen i Lucia
Hola a totes i totes per última vegada!!
Mentre emprenem el viatge de tornada, us compartim les conclusions a les quals hem arribat respecte al centre que hem visitat.
| Fortaleses | Debilitats |
| Molta implicació en forma de voluntariat. Reducció burocràtica al professorat i programacions pràctiques. Horari amb una jornada intensiva i descansos entre classes. Reutilització i rehabilitació d’espais. Reconeixement social de la docència. Alumnat respectuós i clima de convivència favorable. Difusió de projectes i col·laboració amb l’entorn. Consciència sobre el reciclatge i la reutilització. Alt reconeixement de l’esport. Tècniques del professorat efectives. | No existència d’un òrgan col·legiat amb representació de famílies i professorat (consell escolar). No hi ha mestres especialitzats de suport educatiu (PT i AL). Insuficient o nul·la atenció a la diversitat.Rati d’alumnat excessiva i desbordant per classe. Infraestructura insuficient d’acord amb el nombre d’alumnat. Elecció de la direcció del centre pel Ministeri d’Educació. Inversió en educació insuficient per a cobrir les necessitats. Xarxa wifi insuficient i escassa tecnologia. |
L’equip docent i de directiu és coneixedor d’aquestes debilitats i ens ha sorprès positivament com tracten de remeiar-les així com la implicació de totes i tots per millorar la qualitat educativa. Tenim en comú moltes preocupacions com són la inclusió, la difusió, la col·laboració i la innovació educatives i compartim que la posada en marxa de projectes europeus permet ampliar els coneixements per a fer front a les dificultats que trobem als nostres centres.
Com mostra d’agraïment, més enllà de la benvinguda i hospitalitat que hem rebut en tot moment, ens van fer uns regals per a què ens recordem de Trabzon i de l’escola.
Ens acomiadem,
Carmen i Lucia
