Cardenal i arquebisbe de Milà. Nascut en el si d’una família noble, la seva mare era Margarida de Médicis, germana del papa Pío IV-, va estudiar llatí a Milà i en 1522 va passar a la Universitat de Pavía, on en 1559 va obtenir el grau de doctor en dret civil i dret canònic. Un any després, el seu oncle, el papa Pío IV, el va cridar a Roma perquè fos el seu secretari i administrador dels Estats Pontificis. El mateix any, quan només tenia vint-i-dos anys, va ser nomenat cardenal i protector de Portugal, els Països Baixos i els cantons catòlics de Suïssa, així com de diverses ordres religioses. Des de la seva posició a l’Església va combatre activament la Reforma i va promoure les idees establertes en el recent concili de Trento (1545-1563). Carlos Borromeo s’havia fet càrrec també de la seva família després de la mort del seu pare, i quan va morir el seu germà (1562) va dubtar entre casar-se per donar descendència a la seva estirp o prosseguir la carrera religiosa. Finalment es va decidir per la segona opció i es va dedicar plenament a la tasca de contribuir a la Contrareforma: va promoure canvis en els llibres litúrgics i la música religiosa (ell mateix tocava el llaüt i el violoncel com a aficionat), i a aquest efecte va encarregar la Missa del papa Marcelo. A més, va enviar a Milà a trenta jesuïtes per consolidar la Contrareforma i va adoptar mesures encaminades a reformar l’activitat del clergat: va ordenar posar reixes en els locutoris de les religioses i va demanar més severitat i rigor en el compliment dels deures cristians. Aquestes iniciatives li van costar molts atacs i fins i tot agressions físiques: sembla ser que va ser atacat per un clergue anomenat Farina, membre de l’ordre dels Humiliats, que va disparar contra ell mentre estava lliurat a l’oració. L’Església sempre ho va tenir, no obstant això, com una figura emblemàtica, i el papa Paulo V el va canonitzar en 1610.
http://www.biografiasyvidas.com