TERTÚLIA LITERÀRIA CURS 2020-2021
“ELS VIATGES DE GULLIVER”
Escriptor irlandès :Jonathan Swift
Els viatges de Gulliver (títol complet: Viatges a diverses nacions remotes del món, en quatre parts. Per Lemuel Gulliver, un cirurgià especialista primer, a continuació, un capità de diversos vaixells) és una obra de l’escriptor i clergue irlandès Jonathan Swift de 1726 (revisat el 1735). Narra els viatges fantàstics de Gulliver, i és alhora una sàtira dels costums anglesos de l’època de l’autor i de la naturalesa humana en general, i una paròdia del gènere literari de les narracions de viatges de l’època. És l’obra llarga més coneguda de Swift i tot un clàssic de la literatura en anglès.
Argument
Primera part: viatge a Lil·liput
4 maig 1699 — 13 Abril 1702
Durant el seu primer viatge, Gulliver naufraga a l’oceà Índic i arriba a l’illa de Lil·liput, on és fet presoner per una raça de persones minúscules, de menys de 15 cm d’alçada. Després d’assegurar-se del seu bon comportament, l’hostatgen en un temple abandonat i es converteix en el favorit de la cort reial, rebent permís per recórrer la ciutat amb la condició que no faci mal als seus súbdits.
Al principi, els lil·liputencs són hospitalaris, però també se’ns revela que són un poble que s’enquimera per qüestions trivials. Per exemple, l’elecció d’esquerdar els ous per l’extrem ample o l’estret ha causat un profund cisma polític dins d’aquesta nació. Són un poble bel·licós que es deleix per fer demostracions d’autoritat i assedegat de poder. Gulliver ajuda els lil·liputencs a sotmetre els habitants del regne insular veí de Blefuscu robant-los la flota. Tot i això, es nega a reduir Blefuscu a una província de Lil·liput, cosa que desplau el rei i la cort reial. A més, certs membres del Consell Reial li tenen una gran gelosia i animadversió.
Finalment Gulliver és acusat de traïció per, entre altres delictes, haver orinat al palau per apagar un incendi. El rei decideix condemnar-lo a ser cegat i després a morir de gana, però un cortesà amic revela aquests plans a Gulliver, que s’escapa a Blefuscu. Aquí, veu i recupera una barca abandonada i es fa a la mar, essent rescatat per un vaixell de pas que el torna de forma segura a casa.
Segona part: viatge a Brodgingnag
20 juny 1702 — 3 juny 1706
Gulliver aviat marxa de nou. El veler Adventure és arrossegat per les tempestes i obligat a acostar-se en cerca d’aigua dolça a una península de la costa occidental del continent nord-americà. Allà un gegant encalça els companys de Gulliver, que fugen al vaixell deixant-lo abandonat.
Gulliver descobreix que l’herba del país és tan alta com un arbre. De seguida l’atrapa un granger que fa 22 metres d’alçada i 9 de gambada. El gegant granger se l’emporta a casa, i la seva filla Glumdalclitch es converteix en la seva guardiana i cuidadora. El pagès el tracta com una curiositat i l’exhibeix per diners. Al cap d’un temps, l’exhibició constant fa que Gulliver caigui malalt, i el pagès el ven a la reina d’aquell regne, anomenat Brobdingnag. Glumdalclitch (que acompanyava Gulliver mentre el seu pare l’exhibia) és admesa al servei de la cort per continuar tenint cura del petit home i ensenyant-li la llengua de Brobdingnag. Com que Gulliver és massa petit per utilitzar les seves enormes cadires i llits, la reina encarrega que se li construeixi una capsa perquè hi visqui i una altra perquè se’l pugui transportar; aquesta darrera és la seva «cambra de viatge».
Entre petites aventures com lluitar contra rates i vespes gegants, les malifetes del gelós nan de la reina i ser segrestat i transportat a la teulada del palau per un mico, aprèn la llengua del país i discuteix la constitució i els afers de la Gran Bretanya amb el rei, que en fa una crítica punyent. El monarca li prohibeix introduir l’ús de la pólvora i la fabricació de pistoles i canons, que l’horroritzen especialment. En un viatge a la vora del mar, una àguila gegant arrabassa la seva cambra de viatge, que acaba caient al mar, on és recollit per mariners que el retornen a Anglaterra.
Tercera part: viatge a Laputa, Balnibarbi, Glubbdubdrib, Luggnagg i el Japó
5 agost 1706 — 16 abril 1710
En tornar a sortir, els pirates ataquen el vaixell de Gulliver, que és abandonat en una desolada illa rocosa. N’és rescatat per l’illa voladora de Laputa, el palau-fortalesa d’un regne de científics dedicats a les arts de la música, les matemàtiques i l’astronomia més que no a les arts pràctiques. En lloc d’utilitzar exèrcits, Laputa té el costum de llançar roques cap avall a ciutats rebels del terra per sotmetre-les. Els nobles laputans viuen tan absorts en especulacions que per poder conversar un lacai «espavilador» els ha d’anar fregant les orelles i la boca per treure’ls del seu capficament.
Gulliver recorre Balnibarbi, el regne governat de Laputa, com a convidat d’un cortesà de baix rang i veu la ruïna provocada per la persecució cega de la ciència sense resultats pràctics, en una sàtira contra la Royal Society i els seus experiments. A la Gran Acadèmia de Lagado, capital de Balnibarbi, s’utilitzen grans recursos i mà d’obra en la investigació de projectes ridículament ambiciosos com ara extreure raigs de sol de cogombres, llaurar els camps amb porcs, convertir les teranyines en seda, fer una màquina per escriure llibres sobre qualsevol tema a partir de la combinació aleatòria de paraules, o descobrir conspiracions polítiques examinant els excrements de persones sospitoses. Tot seguit, Gulliver marxa cap a Maldonada, el principal port de Balnibarbi, per esperar un vaixell mercant que el pugui portar al Japó.
Mentre espera un passatge, Gulliver fa una breu visita a l’illa de Glubbdubdrib que es troba al sud-oest de Balnibarbi. A Glubbdubdrib, visita la casa d’un nigromant que sap invocar els morts i parla de la història amb els fantasmes de personatges històrics. Entre els fantasmes hi ha Juli Cèsar, Brutus, Homer, Aristòtil, René Descartes i Pierre Gassendi.
A l’illa veïna de Luggnagg, troba els struldbrugs, persones immortals. No tenen el do de l’eterna joventut, sinó que pateixen les malalties de la vellesa i els consideren morts legalment als vuitanta anys.
Després d’arribar al Japó, Gulliver viatja a Amsterdam en un vaixell holandès i, des d’Àmsterdam, torna a casa seva.
Quarta part: viatge al país dels houyhnhnms
7 setembre 1710 — 5 desembre 1715
Malgrat la seva intenció anterior de romandre a casa, Gulliver torna a la mar com a capità d’un vaixell mercant, ja que està avorrit de la feina de cirurgià. La seva tripulació, però, s’amotina, el tanquen un bon temps a la cabina, i decideixen fer-se pirates i abandonar-lo al primer tros de terra que es troben. S’endinsa en el país desconegut i troba una raça de criatures salvatges semblants a homes però peluts i dotats d’urpes. Poc després, topa amb uns cavalls que semblen intel·ligents i es comuniquen en un llenguatge de renills, i descobreix que aquests cavalls parlants s’anomenen houyhnhnms, i que crien com a animals domèstics les criatures humanoides, que ells anomenen yahoos.
Gulliver és adoptat com a familiar per un d’aquests cavalls, viu a casa seva i n’aprèn el llenguatge. Informa llargament el seu «amo» sobre diversos aspectes de la política i la societat europea, tot i les dificultats ja que la llengua houyhnhnm no té termes per a conceptes com la guerra, la llei i el càstig, ni de fet per a la idea mateixa de mentir. El houyhnhnm queda horroritzat i respon que els humans són tan sols yahoos dotats d’alguna aparença de raó que només fan servir per agreujar els vicis que la natura els ha donat. Gulliver arriba a admirar i imitar els houyhnhnms i la seva forma de vida, concebent una gran antipatia cap als yahoos, els costums dels quals semblen parodiar els humans.
Tot i que Gulliver decideix no tornar a viure mai més entre humans i quedar-se per adquirir les virtuts d’aquesta raça, una assemblea dels houyhnhnms decreta que Gulliver, un yahoo amb certa aparença de raó, és un perill per a la seva civilització i li ordena que torni a la terra de la qual provenia. A contracor obeeix, s’enginya una canoa i es fa a la mar. Encara que s’estimaria més passar la resta de la vida en una illa deserta que no conviure amb humans, és rescatat per la força per la tripulació d’un vaixell portuguès. El sorprèn que el capità Pedro de Mendez, a qui considera yahoo, és prou generós i humanitari per tenir cura d’ell fins que a Lisboa l’embarca de tornada a Anglaterra.
Un cop a casa seva Gulliver troba grans dificultats per adaptar-se a la vida entre “yahoos” fins al punt de desmaiar-se quan la seva dona l’abraça. Es converteix en un reclús que evita el contacte físic amb la família i no surt de casa excepte per passar hores parlant amb els cavalls dels seus estables.
En l’últim capítol, Gulliver explica el seu propòsit a l’hora de publicar la seva narració, que és exposar la falsedat de molts relats de viatges. També es defensa de no haver informat les autoritats angleses sobre les seves descobertes, ja que no creu que cap dels països descrits puguin ser conquerits ni colonitzats.
Repercussió
Parc Gulliver
A la ciutat de València hi ha, des de 1990, un parc infantil amb tobogans, inspirat en el personatge protagonista de l’obra. L’escultura de Gulliver, de 70 metres i amb diversos tobogans amagats pel seu cos, va ser dissenyada per Sento Llobell, i realitzada per l’arquitecte Rafael Rivera i l’artista faller Manolo Martín.