Història

Centre Formació de Persones Adultes “Antonio Porpetta” d’Elda.

• El centre es crea en els anys huitanta.
• Ha passat per diverses seus. Ha anat itinerant per tota la ciutat : la primera seu va ser les instal·lacions de l’antic col·legi “Virgen de la Salud”, després va passar a impartir classes en el cèntric col·legi “Padre Manjón”, d’ací passa a ocupar uns pisos darrere de l’església de San Francisco de Sales, després es trasllada als baixos de l’Edifici Sant Cristòfor, on actualment se situa el CEFIRE, novament canvia d’ubicació i es trasllada a unes aules de l’I.E.S. “Azorín”, seu queno és estable perquè després se situa en el col·legi d’infantil “El Negret” compartint seu amb la U.N.E.D., d’ací la traslladen al col·legi que està al costat “Emilio Castelar” que en quedar-se buit se situa en l’última planta, compartint amb el C.E.E. “Miguel de Cervantes”. Ubicació queno és definitiva perquè en l’estiu de 2013 es trasllada al col·legi “El Seráfic” en tancar-se el mateix.
• Esperem que no ens traslladen més.
• En 1992 s’acorda per unanimitat sol·licitar a l’Ajuntament la designació de “Antonio Porpetta” com a nom del centre. Acord que ratifica l’Ajuntament.
• El motiu és pel fet que és un gran poeta eldense amb gran obra pubicada i diversos premis.
• El mateix Antonio Porpetta ha realitzat diverses visites al centre amb recital de fragments de la seua obra. L’última visita va ser en el 2013 quan va inaugurar la nova placa amb el seu nom en la façana de la nova ubicació del centre.

Llicenciat en Dret i doctor en Ciències de la Informació (Filologia Espanyola) per la Universitat Complutense de Madrid. Diplomat en Genealogia, Heràldica i Nobiliària pel Consell Superior d’Investigacions Científiques. Membre Corresponent de les Acadèmies Nord-americana (Nova York) i Guatemalenca de la Llengua Espanyola, així com de la Societat Mexicana de Geografia i Estadística.

Va iniciar la seua labor literària amb la publicació del llibre de poemes ”Por un cálido sendero” (Madrid, 1978), al qual seguirien: ”La huella en la ceniza”. Pròleg de Leopoldo de Luis (Alacant, 1980); ”Cuaderno de los acercamientos” (Sevilla, 1980); ”Meditación de los asombros”. Pròleg de José Hierro (València, 1981); ”Ardieron ya los sándalos” (Madrid, 1982); ”El clavicordio ante el espejo” (Madrid, 1984); ”Los sigilos violados” (Lleó, 1985); ”Territorio del fuego” (Madrid, 1988 i 1989); ”Década del insomnio”. Selecció i Introducció de José Mas (Madrid, 1990); ”Adagio mediterráneo” (San Sebastián de los Reyes/Madrid, 1997); ”Silva de extravagancias”. Pròleg de Pedro J. de la Penya (Madrid, 2000); ”Penúltima intemperie” (Antologia personal). Introducció de Florencio Martínez Ruiz (València, 2002); ”De la memoria azul” (València, 2003); ”Como un hondo silencio de campanas”. Pròleg de David Escobar Galindo (San Salvador, 2005); i ”La mirada intramuros”. Pròleg de Rafael Carcelén García (Madrid, 2007).

Ha publicat assajos sobre la vida i l’obra de Carolina Coronat (Madrid, 1983) i Gabriel Miró (Alacant, 1996; Madrid, 2004; València, 2009), així com una ”Historia de la Asociación de Escritores y Artistas españoles”, amb pròleg de Leopoldo de Luis i epíleg de J. Gerardo Manrique de Lara (Madrid, 1986). I com a narrador, ”Manual de supervivencia para turistas españoles” (Madrid, 1990); ”El benefactor y diez cuentos más” (Alacant, 1997); ”Memorias de un poeta errante”. Introducció d’Adela Pedrosa (Elda/Alacant, 2008); ”Histories mínimas y otros divertimentos” (Madrid, 2009); i ”Guía práctica para turistas inexpertos (narrativa d’humor)” (Madrid, 2011).

Enregistraments en la seua veu: Casete ”Territorio del fuego” (Madrid, 1989); CD ”Mi palabra y mi voz” (Madrid, 1998); i CD ”Versos para quien sepa amar” (Elda/Alacant, 2009).

Àmplies antologies i estudis de la seua obra en els llibres: ”Antonio Porpetta: Una voluntat poética”, de R. Hiriart (Alacant, 1988); ”Antonio Porpetta: Memoria y presencia”, de S. Pavía (Elda/Alacant, 1993); ”Antonio Porpetta: Análisis y aplicaciones pedagógicas de su obra poética”, Tesi doctoral de M. Klass (Nova York, 1998); i ”La poesía de Antonio Porpetta: Un mar de temas y de símbolos”, Tesis de llicenciatura d’O. Condrea (Iasi, Romania, 2001).

Ha rebut, entre altres, els premis: “Premio Fastenrath”, de la Reial Acadèmia Espanyola (1987), “Ángaro” (1980), “Gules” (1981), “Hilly Mendelssohn” (1983), “José Hierro” (1996), “Ciudad de Valencia” de Poesia i d’Assaig en Castellà (1999 i 2003, respectivament), i els de la Crítica Literària Valenciana d’Assaig (1996) i de Poesia (2001). En 1987 li va ser concedida la “Medalla de Plata” de l’Associació d’Escriptors i Artistes Espanyols.

Està inclòs en nombroses antologies, enciclopèdies i diccionaris especialitzats i part de la seua obra poètica ha sigut traduïda i publicada en format de llibre als idiomes: alemany, anglés, italià, rus, serbi, romanés, francés, àrab, portugués i valencià, així com transcrita al sistema Braille per l’Organització Nacional de Cecs d’Espanya.

Des de 1984 ve desenvolupant gran part de la seua activitat pública en universitats i institucions acadèmiques i culturals de molt diversos països dels cinc continents en qualitat de conferenciant, lector de poemes i director de seminaris d’iniciació poètica, a més de divulgador de la literatura espanyola. En aquest aspecte, ha merescut destacats reconeixements, entre ells la “Llave de Oro” de la ciutat de Smederevo (Sèrbia), en 1999, per la difusió de la seua obra poètica en aquell país; una “Proclama de Honor” de la Presidència del Comtat de Manhattan, en 2003, per la seua continuada labor acadèmica i literària amb les comunitats hispanes de Nova York (Teachers College/Columbia University); a l’abril de 2005 el seu ingrés en el “Orden de Don Quijote” de la prestigiosa Societat “Sigma Delta Pi”, National Collegiate Hispanic Honor Society, per les seues activitats de difusió de la poesia espanyola en Universitats nord-americanes (Lehman College/CUNY, City University of Nova York); i a l’abril de 2006 l'”Orden de los Descubridores”, de la mateixa Societat (St. John’s University, Nova York).

Al novembre de 1992, i per acord unànime de la Comissió de Govern Municipal d’Elda (Alacant), es va imposar el seu nom al Centre d’Educació de Persones Adultes de la localitat; i al gener de 2010, també amb unanimitat del Ple, se li va dedicar un ampli espai urbà amb la denominació “Plaza del Poeta Antonio Porpetta”.

Finalment, el 9 d’octubre de 2012, va rebre el “Premio de las Letras” de la Comunitat Valenciana, concedit “com a reconeixement a la seua obra literària i a la seua dedicació per a l’acostament i gaudi del llenguatge i la sensibilitat poètica”, segons resa el Decret de la Presidència de la Generalitat núm. 17/2012, de data 5/10/2012.