I arriba el dia que hem estat esperant tot el curs. Molts dies d’assaig, de memorització de les lletres de les cançons, de proves de coreografia,…Ja estem a punt de pujar a l’escenari de l’auditori de Pedro Joaquin Francés Sanjuan i ser els protagonistes!
La directora, Aurora Conca, diu unes paraules per agrair que es puga realitzar l’activitat i donar les gràcies. Com no, avisa de que els vídeos que es graven no es poden compartir per xarxes, són només per a l’àmbit familiar.
Comencen a presentar als alumnes d’una forma natural i participativa per a que pugen a l’escenari. Ja entra la música de capçalera i endavant amb la màgia! La veu dels alumnes sorgeix omplint l’espai i transportant-nos a una altra esfera, a un altre món.
Com gaudixen de cantar A l’escola arrimant les mans a la boca quan va la tornada. L’oportunitat de contar amb la base musical gravada sense veu per la Banda de música de Castelló de la Plana i el vídeo amb karaoke proporcionades pel Cefire Artístic és tot un encert. La cançó guanya molt i el públic pot seguir la lletra recolzada per imatges. I que bé que se’ls dona fer de directors i directores marcant el compàs de 4/4!
Per que l’escola és eixe lloc tant especial on aprenem a estimar, aprendre i respectar amb els amics i les amigues.
Li segueix una cançó per reflexionar sobre la convivència i la inclusió que s’ha d’aprendre des de casa i des de l’escola. Jo no em calle! és una lliçó per aprendre que hem de contar les situacions injustes, buscar ajuda i no deixar a ninguna persona darrere o a part.
Contem amb la participació de quasi tots els alumnes de l’escola (els de dos anys s’esperaran al curs que ve). La cançó del corriol és estupenda per aprendre que hem de mantindre neta la natura. Cal reciclar el que alguns tiren per falta de consciència, embruten les platges i el mar i posen en perill d’extinció plantes i animals com el corriol. Què contents i contentes estaven els/les xicotets/es d’infantil amb la seua capa que figurava les ales i les plomes del corriol i la seua cinta que simulava els ulls i el bec. Havien participat preparant-se la indumentària i anaven a participar com els majors, damunt de l’escenari. Amb uns passets de dansa quan tocava la xirimita i fent corro van representar com embruten i perjudiquen al corriol i com l’ajuden tirant la brossa al reciclatge. Encara que per a alguns que era la primera vegada que participaven posaven cara de :Què està passant ací? Què he de fer jo ara? 😉
Quantes gràcies s’ha de donar també als mestres que ajuden preparant les cançons, animant-los a participar, preparant i assajant, pujant a l’escenari amb ells i elles, vestint-los, en la cabina posant els vídeos, …. Sense l’ajuda i la implicació de tot el claustre no podria portar-se endavant. Mil gràcies!
I els d’infantil que són més marxoses i marxosos es van quedar a continuar ballant i participant en la cançó de Junts podem i la Rumba de les 5 erres. Com van gaudir! Encara que hem de pixelar les cares, els que van vindre de públic vos poden contar com estaven de felices.
Cantar i ballar dona i transmet molta alegria! Què imprescindible és contar amb l’ajuda del compositor Mario Roig Vila, director de la nostra Banda municipal “La Pau” de Beneixama, que ha sigut el compositor de la música de les cançons, del seu amic Jordi Pla Porta que va escriure el guió, i dels professors del conservatori d’Alacant proposant moviments que li donen xispetes a les coreografies de les cançons.
I arriba el moment agredolç de l’última cançó, tan bonica però amb la que acabem la Cantata. I volem contar amb la participació i la col·laboració del públic. Moltes gràcies a les famílies que han deixat eixe dia a dia de posar el dinar, de treballar, del que estigueren fent,… per acompanyar als seus fills i filles, néts i nétes, nebots i nebodes, veïns i veïnes,… i donar-li sentit a la representació. Fer veure als xiquets i xiquetes que el seu esforç i il·lusió es veu recompensat. I que els xiquets i xiquetes poden regalar-los la seua veu blanca, la seua gràcia, el seu talent en directe. Un moment irrepetible de la vida.
Els demanem que s’enjunten agafant-se del muscle quan els xiquets i xiquetes baixen de l’escenari per apropar-se a ells i que facen palmades celebrant el final.
Gràcies a la Conselleria d’Educació per continuar un curs més amb estos meravellosos projectes culturals, a l’ajuntament per deixar-nos unes instal·lacions estupendes amb micròfons, llums, pantalla, seients còmodes i aire acondicionat, a Miguel Vicente Molina Castelló per gravar-nos els vídeos, a tot el claustre per la seua feina, a tot el públic i famílies que recolzen el projecte, i com no als presentadors i presentadores, narrador i narradores que porten el fil de la història, que fan fer un esforç importantíssim perquè estaven aprenent dos teatres a la vegada.
I com no, un milió de gràcies als més importants, als protagonistes de tot, als que contagien vida i alegria al poble, als qui van a ser el que cuiden el planeta començant per la seua terreta, el Beneixama del nostre cor, als nostres superherois i superheroïnes, pels que fem i farem tot el que puguem dia a dia, pels que tenen encara les mans menudes, però són capaços de fer moltes grans i bones accions: ELS NOSTRES XIQUETS I XIQUETES!!!!
Fins al proper curs i edició d’Innovacant, que a saber quines sorpreses ens portarà!