EL CEIP SANTA TERESA: LA NOSTRA ESCOLA.

» DEL PORTAL NOU A L’HORT D’EN CENDRA «

És ben cert que no sabem el començament de les activitats acadèmiques del nostre centre, tampoc el moment de la construcció de l’edifici de Guillem de Castro-Portal Nou perquè, segons l’Ajuntament, la construcció de l’edifici és de 1910 i al llarg del temps, es van fer moltes remodelacions de la casa.

En les darreres dècades del segle XIX, coneguem el magisteri-direcció d’En Ambrosio Cebrián Santos, mestre nascut a Serra que va ocupar la plaça a l’escola durant molts anys. A primeries del segle va destacar com una persona preocupada per la millora de l’educació en les difícils circumstàncies d’aquells moments. A més de l’excel·lent pràctica diària a l’aula, va redactar textos escolars i, en l’ordre social, demanà millores en les aules existents aleshores, tot açò adobat amb un comportament exemplar de persona bondadosa.

És de suposar que durant l’època de la república el nostre centre tindria una continuació acorde amb la gran quantitat de canvis que hi hagué quan el règim, nascut el 14 d’abril de 1931, va fer tant per l’educació i la cultura. De la postguerra només coneguem la persona que exercia la direcció l’any 1948 .

Oficialment, les disposicions que regulen el funcionament dels centres assenyalen en una Ordre de 26.11.1966 del Ministeri d’Educació i Ciència, com a constitució del centre amb el nom de «Graduada Santa Teresa» i un total de 7 unitats, suma de les ja existents anteriorment.

Aquesta denominació era la que corresponia a l’escola de les xiques, mentre que la dedicada als xics es deia «Portal Nou». Amb posterioritat, i com a conseqüència de l’aplicació de la lGE de 1970, el centre rep l’autorització d’aplicar el 5é d’EGB amb caràcter experimental.

L’època moderna del nostre centre comença amb la sol·licitud d’una línia de valencià, molt abans de la regulació oficial per part de l’Administració de la Generalitat que va tindre lloc en 1990. Com sabem, la introducció de la llengua pròpia comença amb la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983); ara bé, una cosa és la promulgació i una altra, ben diferent, el començament efectiu de les classes que, a més a més, es va fer de manera progressiva.

La qüestió és que per la minvada d’alumnat i d’altres circumstàncies que no venen al cas, seguint les recomanacions de la Inspecció Educativa i l’Assessoria del valencià d’aleshores, es va estudiar la possibilitat de canvi de llengua vehicular. Així doncs, el Claustre va redactar en 1986 un document que es va signar en data tan assenyalada com la del 25 d’abril per tal de començar a aplicar-se al següent curs -1986-1987- la nostra reconeguda línia en valencià.

En aquella època a la ciutat de València només encetaren aquest canvi lingüístic dos col·legis més a banda del nostre: L’Enrique Terrasa (ara conegut com el CEIP Les Arenes) i el Lluis de Santàngel ubicat al Saler.

El reconeixement oficial vindria quatre anys més tard amb una Ordre de la Conselleria que declarava a tots els efectes als centres esmentats d’immersió lingüística a tots els efectes. El pas donat aleshores va demostrar amb el pas del temps, que va ser decisiu i comportà el reviscolament total d’un centre que semblava abocat a la liquidació, ara, ja en són més de trenta anys desenvolupant una trajectòria important en l’àmbit educatiu i social de la ciutat de València.

Els inicis no van ser fàcils, les coses tardaren en funcionar perquè la captació de matrícula va ser lenta, es produïren reduccions d’unitats i en tardaren molts cursos per tal de recuperar la situació òptima que calia en un centre escolar. Mancaven especialistes, les classes estaven formades per cursos diferents junts i d’altres problemes que no esmentaren, però la constància en el treball diari, l’ajuda de l’AMPA, ben combativa, i la unió entre tota la comunitat escolar va donar els seus fruits. Poc a poc aconseguirem metes que semblaven molt difícils: Ampliació del pati (dues vegades), cessió del local del costat per a menjador, els pisos llogats per l’Ajuntament per a la secundària, construcció de noves aules en el pati de carrer Llíria i…finalment la construcció del nou edifici del CEIP Santa Teresa a l’actual carrer Hort d’En Cendra.

La construcció del nou edifici al lloc actual té una motivació molt concreta: La comunitat escolar ho va demanar, amb insistència, amb concentracions davant l’edifici escolar, en mobilitzacions a Conselleria,….. fins que un dia des de la Direcció Territorial ens convocaren i, per sorpresa, el regidor d’educació ens va comunicar que l’Ajuntament disposava d’un solar al que podria traslladar-se el col·legi, hi era prop del nostre però no el que nosaltres demanàvem per consider-lo el millor emplaçament (tot just front a l’antiga escola i ubicat al mateix al carrer Llíria.

Tot es posava en marxa però restaven molts problemes per solucionar. En un solar tan reduït no podia encabir-se un col·legi d’una línia. Calia modificar l’edificabilitat del lloc, doncs en un solar de menys de 2000 m2 s’havia de filar molt prim per a tindre’l tot situat i més sabent que les necessitats d’un centre escolar normal les regulava la normativa vigent sobre 4.500 m2 com a mínim.

Adjudicat el solar, calia adaptar les normes d’edificabilitat de l’entorn i la construcció de l’edifici que es va allargar durant almenys sis anys i això que restarien molts problemes per resoldre una vegada rebuda l’obra a la seua finalització, mateixa el més clar i difícil de resoldre (malgrat ja tindre millorada una part d’ell) és la calor sufocant que es produeix.

Ara, des del dia 11.05.2009 en què es vam traslladar a d’ell, aquest ja és l’edifici del CEIP Santa Teresa, en ell es desenvolupa la vida escolar, social, cultural…. de la nostra comunitat educativa i ben contents que hi estem.

Per molts anys, Santa Teresa!!!!!!!!!!