Localització
Xirivella és una localitat de l ‘Horta de València que forma un continu urbà amb la metròpoli. Com la resta dels municipis de les rodalies de València, ha participat del procés transformador de l’antiga conruració de l’horta de València en una conurbació.
El seu terme municipal és reduït ( 521 ha.). Limita al nord amb Mislata, Quart de Poblet i Aldaia; al sud amb Picanya; a I’est amb València i Mislata i a l’oest amb Alaquàs. Una part del seu casc urbà es troba separada de la resta pel nou llit del Túria i l’autovia V 30.
Sectors econòmics
El procés d’urbanització ha comportat la pèrdua d’importància de l’activitat agrícola d’una localitat dedicada tradicionalment als conreus d’horta per abastir el mercat ciutadà. En l’actualitat, des del punt de vista agrícola, Xirivella pertany a les anomenades hortes velles, on no s’ha produït la transformació en horts de tarongers pròpia de les economies agrícoles més capitalitzades del sistema de regadiu valencià. Quant a la propietat de la terra, al terme municipal es manté una gran propietat, la dels hereus del Marqués de LLanera, explotada en règim d’arrendament per petits conreadors. Pel que fa al sistema d’explotació, és el de l’agricultura a temps parcial.
La zona industrial de Xirivella ocupa una superfície propera als dos terços del casc urbà. S’extén en la seua major part al sud (polígon Verge de la Salut) i al sud-oest (a ambdós marges de la carretera de Torrent, en acabar-se el casc urbà). El desenvolupament del sector industrial es produeix a Xirivella entre els anys 1964 i 1975, particularment en construcció, metall, maquinària, transport i mobles, així com alimentació, fusta, tèxtil i ceràmica, amb un clar predomini de la petita indústria. Xirivella es considera un municipi amb diversificació industrial alta. Quant a l’ocupació industrial, ni ha un alt grau d’interrelació i mobilitat residència-treball entre tots els municipis que composen l’àrea metropolitana, sent la indústria tèxtil, la més concentrada, la que ha acollit més treballadors d’altres localitats. Finalitzat el "boom" industrial, la pèrdua progressiva de llocs de treball afecta a Xirivella, prodïint un important índex d’atur.
Pel que fa al sector seveis, cal esmentar alguns establiments importants (electrodomèstics, tèxtil i joguines), així com la construcció d’una gran superíicie comercial en el Barri de la Llum.
En aquest sentit, Xirivella es comporta com un barri de València, donada la seua proximitat, amb una completa interdependència entre aquesta localitat i la gran ciutat.
Desenvolupament urbà
El creixement urbà de Xirivella està interrelacionat amb tot el desenvolupament de l’àrea de Gran València. La carretera de Torrent, que marca I’expansió allargada del poble, es un dels eixos arterials de l’àrea esmentada. Al voltant de València es configuren dos anells poblacionals, en el primer dels quals, superposat en algunes zones amb els barris perifèrics de la gran ciutat, es troba Xirivella.
La població té un nucli primitiu amb un traçat irregular, carrerons estrets i edificacions de planta baixa i pis. Al voltant d’aquest casc antic es va produir el primer eixample.
Com a conseqüència de la riuada de 1949 es va construir a Xirivella, al sud de la carretera de Torrent, el Barri de Sant Josep, per tal d’albergar famílies afectades pel desastre ocorregut a València. La desviació paulatina d’aquella finalitat inicial fou convertint aquesta barriada en un receptacle de famílies afectadas per les més diverses situacions problemàtiques límits en l’aspecte econòmic i social. La degradació va anar fent-se palesa al llarg del temps, fins a l’enderrocament del barri, en 1992, en compliment dels acords municipals del PERI (Pla Especial de Reforma Interior) de 1987. El col·legi del Barri de Sant Josep ha estat tancat al curs 93/94, després d’haver allòtjat la totalitat de la seua població escolar als col·legis dels diferents barris on s’havien establert les seues famílies.
Tot i seguint la carretera de Torrent, al nord de la seua marge, es van construir dues barriadas amb característiques constructivas similars: el barri de Sant Ramon (de 1949) i el barri del Monte de Piedad (de 1952). Aquestes vivendes varen ser ocupades per famílies amb un escàs nivell adquisitiu.
L’eixample dels ayns 60/65 consisteix en un àrea homogènia, d’altura mitjana de planta baixa i quatre pisos, d’edificació generalment de baixa qualitat, a la banda nord de la carretera de Torrent, on es troba el col·legi Rei en Jaume. I entre els ayns 70 i 80, la ciutat ha crescut als buits existents, alhora que augmentava la densificació.
Població
Aquesta expansió urbana està en relació amb el creixement demogràfic de Xirivella, conseqüéncia del fluxe migratori dels ayns 60170. La població de Xirivella l’any 1950 era de 4.807 habitants, xifra que gairebé es duplica al final d’aquesta dècada, en abastar-se els 9.250 habitants a l’any 1960. A la dècada següent l’increment mitjà de la població es de més de 1000 habitants cada any, abastant-se una població de 20.063 habitants a l’any 1970. A la dècada dels 70 el creixement es modera, tot i quedant pràcticament estancat .
En 1981 el nombre de persones nascudes fora de la localitat de Xirivella totalitzaven 15.920, d’acord amb l’enquesta que es va efectuar sobre el cens d’aquell any, i en 1991 aquesta població suma un contingent de 22.444 persones.
La xifra així com els censos anteriors és molt elevada, ja que suposa que un 86% de la població resident a Xirivella de 1991 tenia el seu origen fora del municipi. En 1986 era del 66%.
Convé tenir en compte que si incloguéssem en aquest grup poblacional els fills d’aquests immigrants nascuts ja a Xirivella, resulta evident que el grup de fora i la seua generació immediata constitueixen la major part de la població actual del municipi, i com que el seu lloc d’origen era de part castellana, aquesta llengua ha substituït a la llengua valenciana en el municipi de Xirivella.
De tota manera, cal assenyalar la importància d’analitzar els canvis en els fluxos migracionals que està vivint el nostre municipi i que amb les anàlisis de natalitat i mortalitat permetrà d’avançar en el coneixement d’aquell possible futur pròxim a Xirivella, així com planificar a mitjà termini les necessitats socials i culturals dels nous immigrants. La qual cosa en el moment dels anys 60 – 70 no és va fer, donant com a resultat un caos en quant a model de poble, trencant l’estructura d’un municipi rural per a passar a una població del cinturó industrial de la gran València, amb els canvis de tots els aspectes imaginables.
DEMOGRAFIA ACTUAL
|
1960 |
1970 |
1981 |
1991 |
2000 |
2006 |
2007 |
|
9.250 |
20.063 |
24.124 |
26.103 |
26.053 |
30.123 |
30.212 |
Serveis
En el periode d’expansió urbana, la construcció de vivendes (amb una qualitat deficiente gairebé ha estat l’única activitat constructora dins d’una població que creixia amb carencia dels més elementals serveis culturals, educatius i d’esplai. Quant a la planificació urbanística, era inexistent, limitant-se a un pla d’alineaments, el de 1952 (desfasat molt prompte pel creixement desbordat del nucli urbà i per l’execució nou llit del Túria), i el de zonificacions del Pla general de 1966.
Els primers intents de planificació (Pla Parcial i PGQU de Xirivella), es produeixen amb la transició democràtica. Tot i que aquests plans partien d’una concepció molt conservadora del dret de propietat, així i tot, sofrien entrebancs d’interessos particulars que impedien la seua aprovació. En aquest context de buit es va produir el desgavell edificatori, amb la contínua concessió de llicències d’obres i les dificultats jurídiques per a destinar espais per a equipaments col·lectius.
Constituit el primer ajuntament democràtic l’any 79 i arran la denegació de l’aprovació definitiva del Pla Parcial, l’ajuntament es plantejarà, entre altres actuacions, la redacció d’un Pla Especial de Reforma Interior (PERI). Entre les seues línies bàsiques d’actuació es pot destacar la reducció dels dèficits en equipaments i a supressió de les àrees urbanes molt degradades.
Tot i que les actuacions municipals quant a les dotacions de serveis comunitaris i de benestar social han millorat considerablement la situació de partida, el poble es troba amb fortes mancances, especialment a la banda nord de la carretera de Torrent. Aquesta actua com a frontera des del punt de vista de la percepció urbana, de manera que els principals serveis d’oci i culturals, com ara el poliesportiu, la casa de la cultura i el teatre auditori romanen fóra de les àrees de desplaçament habituals de les famílies de l’alumnat del centre.
Com a a serveis col·lectius, a l’entorn de I’escola, a més de les instalacions del Rei en Jaume (ubicades en el terme municipal de Mislata) i les del "Antonio Machado", trobem el casal de la joventut, una delegació municipal de serveis socials i l’ambulatori. Atesa la falta de dotacions, caldria acceptar de bon grau les iniciatives municipals tendents a l’aprofitament, fóra de l’horari escolar, de les instal·lacions del centre, per a activitas esportives i d’oci.