El passat 15 d’abril vam fer una excursió a les Valls d’Ebo i d’Alcalà, a la comarca veïna de la Marina Alta. Ens hi van acompanyar alumnat d’ESO del nostre institut. La visita es va iniciar amb una xerrada per part de dos forestals, que ens van explicar els efectes del darrer incendi que es va produir en les valls esmentades i com es regenera la natura. També vam poder visitar el poblat morisc de l’Atzuvieta i des d’allí vam fer una excursió per visitar la “Foradà”, que delimita les valls d’Alcalà i de Gallinera. Finalment, vam entrar a la Cova del Rull.
L’excursió va permetre l’alumnat estudiar el modelatge exocàrstic i endocàrstic, Vam poder conèixer la flora i la fauna autòctona l la conseqüència dels incendis. La convivència i el respecte entre l’alumnat i la convivència amb el professorat també van ser punts destacables de l’activitat.
L’excursió va ser una iniciativa conjunta d’uns quants departaments de l’institut i va comptar amb el professorat següent: Anna Ribes, Josep Sendra, Juli Capilla i Miguel Ángel Ibiza.
A més a més, Juli Capilla va llegir la següent poesia:
1609
A l’Atzuvieta, hi ha encara els ressons
silenciosos d’unes veus sense veu:
la pedra no calla, serva les petjades,
les mans que temps ha varen dibuixar
una història ─val a dir, en minúscules─
amb una cal·ligrafia bellíssima
d’inconfusible arrelam aràbiga.
Van ser foragitats del seu país.
Van ser espoliats impunement.
Van ser objecte del desori bàrbar.
Van ser víctimes de la desraó,
de la xenofòbia avant la lettre.
Van ser expulsats sense dilacions
pel Tribunal d la Santa Inquisició. Van patir la diàspora més bèstia
Ara, el poble valencià que viu
en aquesta terra usurpada, ocupada
─repoblada, en part, per mallorquins─
corre la mateixa sort d’hostilitat
fustigadora, carnívora i sagaç,
que van patir ara fa quatre segles
els que en varen ser legítims habitants.
Som els nous moriscos valencians…
Fins que, a poc a poc, els infidels
ens assimilen o ens anorreen,
ens foragiten i ens expulsen.
Hi romandran els traços d’un idioma,
els ressons d’una llengua que no calla,
la veu d’un poble encara valencià.
Juli Capilla, Els mots i no [buit], Germania, 2014
De conformitat amb el dret d’imatge i normativa sobre protecció de dades, si apareixes en alguna imatge o vídeo i no ho desitges o no ens has donat permís de forma explícita, indica’ns-ho al correu 46004221.info@edu.gva.es