El dijous 11 d’abril es va celebrar una trobada entre els tres centres implicats en el projecte PIA Lara. Aquesta reunió ha resultat ser d’una gran rellevància i ha aportat beneficis notables tant per a l’alumnat com per al professorat dels tres centres. La interacció i el treball conjunt han facilitat un avanç considerable en el desenvolupament dels objectius del projecte. L’intercanvi d’idees i experiències ha enriquit notablement el procés educatiu, reforçant les bases per a una col·laboració futura més estreta i efectiva. Aquest tipus d’activitats enfatitza la importància de la cooperació intercentres per aconseguir metes educatives ambicioses i innovadores.
De nou tenim que publicar una notícia relacionada amb el nostre inesgotable grup de debat, que en aquesta ocasió ha anat a contar la seua experiència de la Xarxa Vives a l’emissora Onda Cero Elx. Us recomanem que escolteu aquests prodigis de l’oratòria i descobriu més sobre el món del debat a l’IES Victoria Kent.
Aprofitem, a més, per a desitjar-los molta sort en el seu pròxim periple, la setmana vinent, del 17 al 19 d’abril, en la fase final nacional, de la Lliga d’universitats de la Xarxa Vives, de debat en valencià, sobre el tema “La intel·ligència artificial és una amenaça per a la humanitat?”, que portarà al nostre grup a la ciutat de Castelló, per a batre’s amb els millors equips de Secundària, representants de les universitats de l’àmbit català-valencià-balear parlant.
Molta sort, encara que per a nosaltres ja sou guanyadors.
El 27 de març de 2024 es va celebrar en l’IES Victoria Kent d’Elx el V Torneig Intercentres d’escacs del Baix Vinalopó, amb la participació de 12 centres de secundària de la nostra comarca i de 120 jugadors i jugadores en representació de tots ells.
L’ambient va trasncórrer en un entorn competitíu, com si es tractara d’una Olimpíada d’escacs, per al qual vam comptar amb el FM José Antonio Clement, mestre FIDE d’escacs i organitzador d’esdeveniments escacsístics.
L’IES Joanot Martorell va ser l’equip guanyador, mentre que l’IES Victoria Kent i l’IES Sixto Marco van quedar en segon i tercer lloc.
Es van repartir trofeus i sortejar regals, per la qual cosa ll’alumnat va poder gaudir d’una jornada agradable relacionada amb l’escacs reforçant el vincle entre els centres participants.
Al febrer, les professores Alejandra Martínez i Sandra Bacaicoa van viatjar a França per a realitzar la seua estada Erasmus+ cofinançada per la Unió Europea. Durant el seu viatge, van destacar el bon acolliment rebut en el CollègeRené Cassin i sobretot el suport mostrat per la seua comunitat educativa cap a aquest projecte de col·laboració.
Sense lloc a dubte, les renovades instal·lacions d’aquesta escola (CDI, hibernadero, taller de jardineria, cuines, bugaderia, restaurant…) permeten desenvolupar un projecte de formació a llarg termini, així com millorar les habilitats interpersonals i autonomia personal de tot l’alumnat de manera inclusiva.
Clar que, els beneficis del plurilingüisme són infinits. Gràcies a les diverses llengües estrangeres impartides en el centre que han visitat (anglés, alemany i italià), han observat classes d’idiomes i cultura europea que ofereixen eixa perspectiva integradora i multicultural tan vinculada al programa Erasmus+.
El grup de debat de l’institut ha estat en el programa “Hoy por Hoy” de la cadena SER. La intervenció dels estudiants del grup de debat és a partir del minut 15′ 00” (fins al minut 24′ 50”).
Eva Segarra i Esteban Sanz, dels departaments de BG i GH, van viatjar a Finlàndia amb la missió de prendre informació i reflexionar… podem copiar alguna cosa del prestigiós sistema educatiu finlandés?
Diumenge, 21 de gener de 2024. L’aeroport d’Hèlsinki, entre avets i bedolls està nevat. Annukka Kosonen, la nostra amiga d’Alppilan Lukio (l’institut del barri d’Alppila), ens ha rebut en l’estació central.
Visitem el centre de la ciutat. Finlàndia va formar part de Suècia i després de Rússia. En 1920 van demanar a Lenin ser país independent i han creat una sòlida socialdemocràcia. Es nota en els seus servicis públics.
Entre el torb ens dirigim al port. La mar Bàltica, gelat. Els trencaglaç han obert el pas del ferri que ens portarà a l’illa de Suomenlinna. Observem, atònits, a famílies banyant-se en piscines d’aigua marina, quasi congelada.
De retorn de l’illa, la neu congesta ha amainat i el panorama de la ciutat és bell. Ja està arribant la nit, quatre i mitja de la vesprada en les latituds boreals. El sol quasi no el veurem en els cinc dies d’estada.
Quin bé entrar en l’edifici de l’apartament, amb calefacció pertot arreu. Disseny nòrdic: poques coses, minimalista. A Finlàndia no són de presumir. El silenci és intens a la nit; la neu, reflectida pels fanals, crea una llum blanquinosa.
Dilluns 22 de gener. De camí a l’institut, amb la neu, és difícil distingir la calçada de la vorera. Els xiquets són portats a l’escola en trineus.
L’ambient dins del centre és càlid i silenciós; es deixen els abrics en penja-robes i algunes persones també deixen les botes, portant sandàlies de recanvi i, en alguns casos, sol calcetins de llana.
Com les aules tenen vidriera, podem tafanejar i ens sorprén la poca comunicació visual entre l’alumnat i docents; en els corredors, les persones no se saluden ni semblen reparar en la nostra presència. Afortunadament, les professores i professors que ens han atés sí que són sociables.
La digitalització està molt avançada a Finlàndia i l’alumnat s’ha acostumat a mirar el món a través de pantalles, aïllant-se. Les escoles intenten revertir-ho obligant a usar unes xicotetes llibretes i llapis en alguns moments de les lliçons.
Les estudiants de la classe d’espanyol d’Annukka ens han fet un tour per l’institut, explicat en anglés. Per totes les zones comunes hi ha butaques, taules i espais de treball que poden ser utilitzats en qualsevol moment, fins i tot per a fer alguna tasca a mitat d’una classe. Disposen d’una aula insonoritzada on poder realitzar tutories, anomenades personals o entrevistes.
Hi ha guarda-roba i taquilles, que s’obrin amb un codi digital. També s’accedix al centre mitjançant un codi PIN. No existix cap senyal acústic d’inici o final de classe. Estes tenen una duració de 75 minuts i entre sessions disposen de 15 minuts de descans. Alppilan és una escola només de batxillerat.
Estan preparant el ball final de curs, quan es graduaran amb una gorrita blanca, i han portat de la sastrería els vestits i sabates.
La cultura del centre està enfocada en els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per onsevulla disposen de contenidors de reciclatge. Existix un espai en cada corredor on s’han situat cabines individuals amb lavabo i vàter, sense distinció de sexes.
Sobre el migdia, els estudiants baixen al menjador, que és gratuït a càrrec de la municipalitat d’Hèlsinki. Fins i tot en este ambient el to de les converses és molt discret.
Hem assistit a classes d’Història i Biologia i pres moltes notes. En general, tot sembla senzill, sense protocols ni discussions. Cadascú sembla fer el que li abellix. L’alumnat és molt autònom i gestiona el seu propi aprenentatge.
Després de les sessions hem continuat fent turisme amb Annukka, que ens ha ensenyat la impressionant biblioteca municipal.
Dia 23 de gener, dimarts
La classe de la professora Aino, de Biologia, ha anat d’excursió al Museu de Ciències Naturals. Com les classes duren hora i mitja, els ha donat temps de fer la classe en el museu i de tornar a l’institut per a la següent hora. L’ensenyament és molt pràctica i hi ha costum de fer eixides. Cada estudiant va i torna pel seu compte, no fan falta autoritzacions especials.
Aino ens ha pogut ensenyar els laboratoris, que compten amb acurades mesures de protecció. No hi ha distinció entre estudis “de ciències” o “de lletres”.
Annukka ens va permetre exposar al seu alumnat unes presentacions que havíem preparat sobre l’IES Victoria Kent i Espanya; també hem ensenyat un vídeo que van gravar estudiants (gràcies, tercer B!) Les xiques i xic finlandesos semblaven impassibles, però hi ha hagut reacció positiva quan els hem convidat a dàtils de la nostra terra; alguns fins a han repetit.
Un altre museu que visitem el dimarts va ser el d’art contemporani, anomenat Kiasma. Ens van fascinar algunes instal·lacions preparades per al concurs Fennica, en què el públic votàvem per les obres que més no havien agradat. Hèlsinki disposa de diversos museus d’art actual.
L’endemà, dimecres, havíem concertat visitar una escola de Secundària, l’institut Aleksis Kiven. Allí ens va rebre la professora María Alexaki. Vam poder participar en les seues classes i comptar al seu alumnat d’on veníem. Estes classes, a diferència del batxillerat, duren 45 minuts.
Ens va semblar sorprenent la poca participació. Observem alumnat escoltant música, maquillant-se, bevent de llandes, etc. A més, vam poder veure a un grup d’estudiants fer una exposició oral. Concloem que no són especialment competents en matèria comunicativa.
María, a qui acompanyem en una tranquil·la i silenciosa guàrdia d’esbarjo -que es realitza en el corredor, perquè no volen eixir al pati- ens ha parlat del sistema educatiu finlandés.
És semblant al sistema espanyol, encara que han integrat assignatures molt pràctiques com a costura o cuina. És un sistema que creu poc en la memorització: treballen el learning by doing. L’alumnat de 14 anys ha de passar dos setmanes treballant en una empresa, la qual cosa afavorix que siga responsable i adquirisca una certa experiència laboral.
El sistema finlandés, ens continua comptant María, està basat en la confiança i en la falta de jerarquia: cada persona fa el que creu que ha de fer i espera dels altres que facen el mateix. No existix un sentit de “el teu i el meu”, ni una supervisió especial per part de les autoritats. El material es deteriora poc i a penes hi ha conflictivitat.
De tornada a Alppilan, entrevistem la directora del centre, Susanna Kalmari. El preocupa que puga haver-hi absentisme, ja que l’escolaritat obligatòria s’ha prorrogat fins als 18 anys. Si algú decidix no acudir a classe, és un malbaratament de diners (perquè tots els recursos són de l’Estat), peròno és un sistema sancionador. El concepte de “castic” sembla alié a la seua mentalitat.
Al professorat també van agradar els dàtils, perquè és producte fresc. Portem vi per a convidar, però està prohibit consumir alcohol a l’escola; portem pernil, però no vam caure en què hi ha gent que no menja carn. Al gener tenen costum de fer un dejuni en què mengen i beuen poc. Quin fracàs: el torró, els dàtils i el pernil pota negra! semblaven quedar abandonats. Afortunadament, a poc a poc la gent va anar acostant-se i, al final, sí que van menjar.
El dijous visitaríem el bell museu Ateneum on, entre nombroses obres d’art, es troba representat un bon nombre d’artistes femenines. Finlàndia ha sigut un país molt avançat en drets i va ser el primer d’Europa on les dones van poder exercir el dret al vot.
De retorn a l’aeroport, vam tindre ocasió de viure una situació de tensió. Una furgoneta de repartiment impedia que el tramvia avançara. Els passatgers van començar a inquietar-se perquè havien d’arribar als seus treballs. Es van alçar dels seients i alguns, fins i tot, van parlar. Finalment, la conductora va tocar el clàxon i el repartidor va eixir per a apartar la furgoneta. Alleujament.
En conclusió, ens va encantar l’experiència i va ser molt instructiva. Vam conéixer interessants persones i gaudim de la neu i el fresc. Visitem esglésies i museus, i ens quedem amb ganes de més. Sobretot, amb ganes de retornar amb alumnat del Victoria Kent tant de bo podem!
Al nostre centre estem d’enhorabona! El grup de debat Victoria Kent ha eixit guanyador de la fase local de la Universitat Miguel Hernández, dins de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat de la Xarxa Vives d’universitats en la seua edició 2024, que es va celebrar durant els dies 1 a 3 de febrer en tres intenses i emocionants jornades de debat en llengua valenciana entre 16 equips de 13 instituts de la província d’Alacant. L’equip, format per Hugo, Fran, Sofía, Mario, Ayla, Marco, Leo i Marcos, anirà a la fase final interuniversitària que s’organitzarà a la universitat Jaume I, en Castelló, el pròxim 17 a 19 d’abril, on competirà al més alt nivell amb equips de debats representants de totes les universitats de l’àmbit lingüístic català (Comunitat Valenciana, Illes Balears, Catalunya, Aragó, Andorra, França i Itàlia). Esperem que aquest èxit de les nostres estreles de l’oratòria valenciana servisca per continuar animant a l’ús desacomplexat del valencià entre la nostra joventut. Com han demostrat aquests xiquets, el valencià és una llengua rica, complexa, bonica, divertida, antiga i moderna, àgil, potent, diversa, sonora, suau i dolça, amable, i per descomptat eloqüent. De nou, la més efusiva de les felicitacions de tota la comunitat VK als campeons!
Vam enlairar al gener visitant l’aeroport Miguel Hernández d’Alacant-Elx… i amb una guia en anglès! L’alumnat de 1r d’ESO de Competència Comunicativa Oral ja ha pogut descobrir com funciona la nostra terminal des de dins, ara al febrer toca 4t d’ESO. Quina experiència!
We started 2024 visiting Alicante-Elche Miguel Hernández Airport… with a guided tour in English! A group of 1st ESO students discovered how our terminal works from the inside, now in February it is time for 4th ESO. What an experience!
Aquest dimarts a la vesprada a ritme de nadales va discórrer pels carrers de la ciutat la ruta ciclista nadalenca, Bicillum. Es tracta de la tercera edició d’una ruta on les bicis van il·luminades i els participants poden anar disfressats amb l’objectiu d’aportar diversió, conéixer els racons de la ciutat i fomentar el transport sostenible. Els ciclistes van fer una parada en la Plaça de Baix.L’institut Cayetano Sempere va ser el que va començar, en solitari, amb aquesta marxa lúdic festiva i, enguany, ha comptat amb el suport dels instituts Victoria Kent, La Torreta i Carrús. Els participants van comptar amb la col·laboració de la Unitat Ciclista de la Policia Local i al final de la mateixa en l’institut Cayetano Sempere va haver-hi picaeta i al pati un concert de rock a càrrec dels alumnes. A més, es van entregar els premis a les bicis més originals i l’edil d’Educació va agrair als organitzadors que d’aquesta manera tan original i sostenible participen en el Nadal. Aquesta festa es pretén estendre a la resta de centres educatius en les pròximes edicions.
