Diari de viatge a Hèlsinki – DEPARTAMENTS DE BG I GH

Eva Segarra i Esteban Sanz, dels departaments de BG i GH, van viatjar a Finlàndia amb la missió de prendre informació i reflexionar… podem copiar alguna cosa del prestigiós sistema educatiu finlandés? 

Diumenge, 21 de gener de 2024. L’aeroport  d’Hèlsinki, entre avets i bedolls està nevat. Annukka Kosonen, la nostra amiga d’Alppilan Lukio (l’institut del barri d’Alppila), ens ha rebut en l’estació central. 

Visitem el centre de la ciutat. Finlàndia va formar part de Suècia i després de Rússia. En 1920 van demanar a Lenin ser país independent i han creat una sòlida socialdemocràcia. Es nota en els seus servicis públics.

Entre el torb ens dirigim al port. La mar Bàltica, gelat. Els trencaglaç han obert el pas del ferri que ens portarà a l’illa de Suomenlinna. Observem, atònits, a famílies banyant-se en piscines d’aigua marina, quasi congelada.

De retorn de l’illa, la neu congesta ha amainat i el panorama de la ciutat és bell. Ja està arribant la nit, quatre i mitja de la vesprada en les latituds boreals. El sol quasi no el veurem en els cinc dies d’estada.

Quin bé entrar en l’edifici de l’apartament, amb calefacció pertot arreu. Disseny nòrdic: poques coses, minimalista. A Finlàndia no són de presumir. El silenci és intens a la nit; la neu, reflectida pels fanals, crea una llum blanquinosa.

Dilluns 22 de gener. De camí a l’institut, amb la neu, és difícil distingir la calçada de la vorera. Els xiquets són portats a l’escola en trineus. 

L’ambient dins del centre és càlid i silenciós; es deixen els abrics en penja-robes i algunes persones també deixen les botes, portant sandàlies de recanvi i, en alguns casos, sol calcetins de llana.

Com les aules tenen vidriera, podem tafanejar i ens sorprén la poca comunicació visual entre l’alumnat i docents; en els corredors, les persones no se saluden ni semblen reparar en la nostra presència. Afortunadament, les professores i professors que ens han atés sí que són sociables. 

La digitalització està molt avançada a Finlàndia i l’alumnat s’ha acostumat a mirar el món a través de pantalles, aïllant-se. Les escoles intenten revertir-ho obligant a usar unes xicotetes llibretes i llapis en alguns moments de les lliçons.

Les estudiants de la classe d’espanyol d’Annukka ens han fet un tour per l’institut, explicat en anglés. Per totes les zones comunes hi ha butaques, taules i espais de treball que poden ser utilitzats en qualsevol moment, fins i tot per a fer alguna tasca a mitat d’una classe. Disposen d’una aula insonoritzada on poder realitzar tutories, anomenades personals o entrevistes.

Hi ha guarda-roba i taquilles, que s’obrin amb un codi digital. També s’accedix al centre mitjançant un codi PIN. No existix cap senyal acústic d’inici o final de classe. Estes tenen una duració de 75 minuts i entre sessions disposen de 15 minuts de descans. Alppilan és una escola només de batxillerat.

Estan preparant el ball final de curs, quan es graduaran amb una gorrita blanca, i han portat de la sastrería els vestits i sabates. 

La cultura del centre està enfocada en els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per onsevulla disposen de contenidors de reciclatge.  Existix un espai en cada corredor on s’han situat cabines individuals amb lavabo i vàter, sense distinció de sexes. 

Sobre el migdia, els estudiants baixen al menjador, que és gratuït a càrrec de la municipalitat d’Hèlsinki. Fins i tot en este ambient el to de les converses és molt discret. 

Hem assistit a classes d’Història i Biologia i pres moltes notes. En general, tot sembla senzill, sense protocols ni discussions. Cadascú sembla fer el que li abellix. L’alumnat és molt autònom i gestiona el seu propi aprenentatge.

Després de les sessions hem continuat fent turisme amb Annukka, que ens ha ensenyat la impressionant biblioteca municipal.

Dia 23 de gener, dimarts

La classe de la professora Aino, de Biologia, ha anat d’excursió al Museu de Ciències Naturals. Com les classes duren hora i mitja, els ha donat temps de fer la classe en el museu i de tornar a l’institut per a la següent hora. L’ensenyament és molt pràctica i hi ha costum de fer eixides. Cada estudiant va i torna pel seu compte, no fan falta autoritzacions especials.

Aino ens ha pogut ensenyar els laboratoris, que compten amb acurades mesures de protecció. No hi ha distinció entre estudis “de ciències” o “de lletres”.

Annukka ens va permetre exposar al seu alumnat unes presentacions que havíem preparat sobre l’IES Victoria Kent i Espanya; també hem ensenyat un vídeo que van gravar estudiants (gràcies, tercer B!) Les xiques i xic finlandesos semblaven impassibles, però hi ha hagut reacció positiva quan els hem convidat a dàtils de la nostra terra; alguns fins a han repetit.

Un altre museu que visitem el dimarts va ser el d’art contemporani, anomenat Kiasma. Ens van fascinar algunes instal·lacions preparades per al concurs Fennica, en què el públic votàvem per les obres que més no havien agradat. Hèlsinki disposa de diversos museus d’art actual.

L’endemà, dimecres, havíem concertat visitar una escola de Secundària, l’institut Aleksis Kiven. Allí ens va rebre la professora María Alexaki. Vam poder participar en les seues classes i comptar al seu alumnat d’on veníem.  Estes classes, a diferència del batxillerat, duren 45 minuts. 

Ens va semblar sorprenent la poca participació. Observem alumnat escoltant música, maquillant-se, bevent de llandes, etc. A més, vam poder veure a un grup d’estudiants fer una exposició oral. Concloem que no són especialment competents en matèria comunicativa.

María, a qui acompanyem en una tranquil·la i silenciosa guàrdia d’esbarjo -que es realitza en el corredor, perquè no volen eixir al pati- ens ha parlat del sistema educatiu finlandés.

  • És semblant al sistema espanyol, encara que han integrat assignatures molt pràctiques com a costura o cuina. És un sistema que creu poc en la memorització: treballen el learning by doing. L’alumnat de 14 anys ha de passar dos setmanes treballant en una empresa, la qual cosa afavorix que siga responsable i adquirisca una certa experiència laboral.

El sistema finlandés, ens continua comptant María, està basat en la confiança i en la falta de jerarquia: cada persona fa el que creu que ha de fer i espera dels altres que facen el mateix. No existix un sentit de “el teu i el meu”, ni una supervisió especial per part de les autoritats. El material es deteriora poc i a penes hi ha conflictivitat.

De tornada a Alppilan, entrevistem la directora del centre, Susanna Kalmari. El preocupa que puga haver-hi absentisme, ja que l’escolaritat obligatòria s’ha prorrogat fins als 18 anys. Si algú decidix no acudir a classe, és un malbaratament de diners (perquè tots els recursos són de l’Estat), però no és un sistema sancionador. El concepte de “castic” sembla alié a la seua mentalitat.

Al professorat també van agradar els dàtils, perquè és producte fresc. Portem vi per a convidar, però està prohibit consumir alcohol a l’escola; portem pernil, però no vam caure en què hi ha gent que no menja carn. Al gener tenen costum de fer un dejuni en què mengen i beuen poc. Quin fracàs: el torró, els dàtils i el pernil pota negra! semblaven quedar abandonats. Afortunadament, a poc a poc la gent va anar acostant-se i, al final, sí que van menjar.

El dijous visitaríem el bell museu Ateneum on, entre nombroses obres d’art, es troba representat un bon nombre d’artistes femenines. Finlàndia ha sigut un país molt avançat en drets i va ser el primer d’Europa on les dones van poder exercir el dret al vot.

De retorn a l’aeroport, vam tindre ocasió de viure una situació de tensió. Una furgoneta de repartiment impedia que el tramvia avançara. Els passatgers van començar a inquietar-se perquè havien d’arribar als seus treballs. Es van alçar dels seients i alguns, fins i tot, van parlar. Finalment, la conductora va tocar el clàxon i el repartidor va eixir per a apartar la furgoneta. Alleujament. 

En conclusió, ens va encantar l’experiència i va ser molt instructiva. Vam conéixer interessants persones i gaudim de la neu i el fresc. Visitem esglésies i museus, i ens quedem amb ganes de més. Sobretot, amb ganes de retornar amb alumnat del Victoria Kent tant de bo podem!

Enhorabona al nostre equip de la lliga de debat!

Al nostre centre estem d’enhorabona! El grup de debat Victoria Kent ha eixit guanyador de la fase local de la Universitat Miguel Hernández, dins de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat de la Xarxa Vives d’universitats en la seua edició 2024, que es va celebrar durant els dies 1 a 3 de febrer en tres intenses i emocionants jornades de debat en llengua valenciana entre 16 equips de 13 instituts de la província d’Alacant. 
L’equip, format per Hugo, Fran, Sofía, Mario, Ayla, Marco, Leo i Marcos, anirà a la fase final interuniversitària que s’organitzarà a la universitat Jaume I, en Castelló, el pròxim 17 a 19 d’abril, on competirà al més alt nivell amb equips de debats representants de totes les universitats de l’àmbit lingüístic català (Comunitat Valenciana, Illes Balears, Catalunya, Aragó, Andorra, França i Itàlia). 
Esperem que aquest èxit de les nostres estreles de l’oratòria valenciana servisca per continuar animant a l’ús desacomplexat del valencià entre la nostra joventut. Com han demostrat aquests xiquets, el valencià és una llengua rica, complexa, bonica, divertida, antiga i moderna, àgil, potent, diversa, sonora, suau i dolça, amable, i per descomptat eloqüent.
De nou, la més efusiva de les felicitacions de tota la comunitat VK als campeons!

Vista a l’aeroport

Vam enlairar al gener visitant l’aeroport Miguel Hernández d’Alacant-Elx… i amb una guia en anglès! L’alumnat de 1r d’ESO de Competència Comunicativa Oral ja ha pogut descobrir com funciona la nostra terminal des de dins, ara al febrer toca 4t d’ESO. Quina experiència!

We started 2024 visiting Alicante-Elche Miguel Hernández Airport… with a guided tour in English! A group of 1st ESO students discovered how our terminal works from the inside, now in February it is time for 4th ESO. What an experience!

IES Victoria Kent
English Department

BICILLUM

Aquest dimarts a la vesprada a ritme de nadales va discórrer pels carrers de la ciutat la ruta ciclista nadalenca, Bicillum. Es tracta de la tercera edició d’una ruta on les bicis van il·luminades i els participants poden anar disfressats amb l’objectiu d’aportar diversió, conéixer els racons de la ciutat i fomentar el transport sostenible. Els ciclistes van fer una parada en la Plaça de Baix.L’institut Cayetano Sempere va ser el que va començar, en solitari, amb aquesta marxa lúdic festiva i, enguany, ha comptat amb el suport dels instituts Victoria Kent, La Torreta i Carrús. Els participants van comptar amb la col·laboració de la Unitat Ciclista de la Policia Local i al final de la mateixa en l’institut Cayetano Sempere va haver-hi picaeta i al pati un concert de rock a càrrec dels alumnes. A més, es van entregar els premis a les bicis més originals i l’edil d’Educació va agrair als organitzadors que d’aquesta manera tan original i sostenible participen en el Nadal. Aquesta festa es pretén estendre a la resta de centres educatius en les pròximes edicions.

BICILLUM A LA PREMSA:

NOTICIA DEL DIARIO INFORMACIÓN

GALERIA DE FOTOS DEL DIARIO INFORMACIÓN

BICILUM PER LA CADENA SER

NOTICIA DE TELEELX

NOTICIA EN ONDA CERO

PARTICIPACIÓ DE MAR SENSE PLÀSTIC A LA JORNADA DE PORTES OBERTES DEL CEIP MIGUEL DE CERVANTES:

El departament de Biologia, amb professorat i alumnat voluntari, ha participat en la jornada de recaptació de fons per a l’acondicionament del pati del CEIP Miguel de Cervantes, adscrit al nostre centre.

El nostre alumnat de Secundària ha difós el projecte Mar sense plàstic, i ha fet tallers de tortugues marines i microplàstics per a l’alumnat de Primària. Considerem de gran importància la divulgació dels aprenentatges oferits als nostres espais fora dels mateixos, i la visibilització de la funcionalitat dels estudis que tractem de transmetre cada dia.

Volem expressar el nostre reconeixement i agraïment a les docents i alumnat del departament de Biologia.

Torneig de Debat Preuniversitari Càtedra Pensament Crític Divina Segurs

L’últim cap de setmana ha tingut lloc la participació dels grups de debat de l’IES Victoria Kent a la Universitat Miguel Hernández, d’Elx, en el II Torneo de Debate Preuniversitario Cátedra Pensamiento Crítico Divina Seguros, al voltant del tema Inteligencia artificial: ¿aliada o enemiga del sistema educativo?
Divendres 10 de novembre, es celebrà la fase eliminatòria, en la qual els grups veterà, Victoria, i novell, Niké, acompanyats pels seus professors i preparadors Víctor, Adrián i Carlos, van fer un gran paper. Els nostres veterans, Hugo, Fran, Sofía i Mario, aconseguirem passar a la semifinal del dissabte, mentres que el grup de joves promeses de 4 ESO, format per Angélica, Ayla, Marco i Irene, actuaren amb gran valentia i temperància, enfrontant-se per primera vegada a una situació d’alta competició i obtenint molt bones qualificacions. 

Dissabte 11 de novembre, malgrat que l’enfrontament va estar renyidíssim, amb puntuacions respectivament de 4,05 i 4,15 sobre 5, el grup Victoria no va poder superar l’equip Misteri 1, de l’IES Misteri d’Elx, que finalment van quedar guanyadores del torneig, que es feu en castellà. Només la mala sort d’enfrontar-nos amb l’equip guanyador del torneig va impedir que arribàrem a la final.

En el torneig també participaren, entre d’altres, instituts de Santa Pola, Benidorm, Alcoi, Oriola o Múrcia. 
Aquesta competició servirà, a més a més, de preparació per a la propera participació en l’important torneig interuniversitari de la Xarxa Vives, d’universitats de l’àmbit catalanoparlant, que es celebrarà en valencià. 

L’equip vol agrair l’ajuda brindada pels professors Alicia Zubiarrain i Jaime Albero, assessors sobre el tema de la IA, així com a les conserges de l’IES Victoria Kent, les netejadores i a l’equip directiu, pel suport amb fotocòpies i claus, la paciència amb nosaltres a l’hora d’esperar-nos per a netejar les aules i la presència institucional els dies del torneig. 

DIA DE LA PERSONA CUIDADORA

El cicle de TAPSD, al complet, va celebrar el passat dia 6 de novembre el “Dia de la persona cuidadora” donant a conéixer a la resta de cicles la importància de la cura. A més d’accions per a visibilitzar la importància de les cures i posar en valor aquest treball, els estudiants van acudir a una xarrada. 
L’alumnat de 1r de TAPSD va rebre la visita de persones de l’empresa DOMUSVI: Ana M ª Quiles Selva, Treballadora Social Coordinadora del SADIF (Sad d’intervenció familiar), Mª Asunción Crespo, Treballadora Social Coordinadora del SADAP (d’atenció Personal) i Fuensanta, Auxiliar d’Ajuda a domicili (ex-alumna del ÍES Victoria Kenti treballadora del SAD).

Agraïm la seua generositat i participació i posem en valor el treball de totes les persones que es dediquen a les cures.

RUTA PARMERAR

Des de l’IES Victòria Kent volem convidar tota la nostra comunitat escolar a participar a la propera Ruta del Palmerar, del dia 18 de novembre, dissabte, a les 9:30, amb punt d’eixida en el CEIP Palmeral, mitjançant la qual, amb la col·laboració d’especialistes en biologia, geografia, història i agricultura de la palmera, pretenem conèixer aquest paisatge únic, que està guardonat amb el reconeixement de la UNESCO de Patrimoni de la Humanitat des del 2000.
La ruta vol apropar l’experiència educativa, des d’un enfocament més lúdic, a tota la gent implicada al nostre centre, professorat, alumnat, personal d’administració i serveis i famílies, però també tota la gent dels col·legis adscrits, CEIP Princesa de Asturias , CEIP Miguel de Cervantes i CEIP Víctor Pradera.
La ruta tindrà dues modalitats, a peu i amb bicicleta. 
Vos hi esperem!

ENLLAÇ PER A VEURE LA RUTA