KA 219 «Inclusion through farming»
Diari de viatge a birmingham
DIA 1.- Diumenge 11 de febrer de 2018
Són les 18:00 hores i tota l’expedició estem en l’aeroport de l’Altet per a començar la primera de les aventures Erasmus. Cinc alumnes, Joan, Maria, Raquel, Viktoria i Laura i dos profes, Carlos i Kiko, són els elegits per a la primera trobada en Birmingham.
Les caretes dels cinc jovens aventurers són inequívoques de no saber ben bé que es trobaran fora de terres valencianes. Després d’alguna llagrimeta i moltes abraçades amb els familiars, creuem el control policial i ens dirigim a la porta d’embarcament.
Ja dins de l’avió, els motors acceleren brutalment i després d’uns segons la gran majoria d’ells experimenten la seua primera enlairada. No hi ha volta enrere.
Arribem a Birmingham i un vent gelat ens dona la benvinguda. Arrepleguem l’equipatge i ens dirigim a l’alberg, camí que se’ns fa etern.
A la fi arribem. Són les 23:35 hores d’ací (una més en Vallada) i toca descansar. Ja estem ací!
DIA 2.- Dilluns 12 de febrer de 2018
Ha sigut una nit diferent. El fred exterior sembla que cale per les parets i els jovens aventurers són puntuals per desdejunar. Els profes dels diferents centres tenen el primer contacte i després d’un desdejuni convencional visitem l’Ajuntament. La casa Consistorial és enorme i amb detalls que no passen desapercebuts. L’alcalde ens rep i «alguna» inclús s’atreveix a seure en el mateix silló per fer-se unes fotos.
Allí mateixa coneixem Neil, l’amfitrió anglés i després de tot fem marxa cap a Medway Gardens. Són unes senzilles instal·lacions amb una finalitat social on els dos encarregats ens reben amb els braços oberts i encara que ha eixit el sol fa un fred polar. Les activitats són diverses: muntar galliners, pintar casetes-nius, fer «scarecrows» i posar les gallines en el galliner… peró sempre en grups mesclats de diferents països. L’han passat molt bé peró ara toca tornar en tren fins New Street Station i caminar un poc fins l’alberg. A hora de sopar hem tastat el típic «pie» anglés, el qual ha sigut un èxit rotund acompanyat, aixó sí, d’unes creïlles fregides com a colofó d’un dia cansat.
DIA 3.- Dimarts 13 de febrer de 2018
Típic dia anglés: pluja, aire i molt de fred. Després de desdejunar hem agafat autobús fins a Cotswold Farm Park, una mena de parc temàtic dedicat als animals i el seu entorn: la granja. En baixar de l’autobús sabíem que patiríem fred però ha valgut la pena només per interactuar amb els animals.
En primer lloc hem presenciat en viu i en directe el naixement de dos corderets a pocs metres de distància per després interactuar amb diferents espècies com conills, corders, pollets, cabres, porcs vietnamites… el recorregut en un remolc arrosegat per un tractor ens ha donat una idea de les dimensions del parc i per últim hem dinat dos sanvitxes al costat d’una estufa de llenya la qual ens ha llevat un poc, només un poc, la gelor.
En tornar a l’alberg i una vegada recuperats, hem fet una visita a la part d’oci de la ciutat on els nostres aventurers han gaudit d’unes hores de temps lliure per practicar l’idioma. S’imagineu una llibreria de 5 pisos? Doncs és un exemple de les dimensions que vos podeu trobar per ací en qualsevol comerç.
El grup es va cohesionant i la interacció en el nou idioma és cada vegada més evident. Els noms queden en la memòria i les converses comencen a ser fluïdes.
DIA 4.- Dimecres 14 de febrer de 2018
Comencen un nou dia lluny de terres valladines i la pluja, l’aire i el fred no ens abandonen, i a més la neu fa acte de presència. Hem visitat Hunters Hill College amb la finalitat de conéixer els animals i com aquestos poden ser una ferramenta educativa en situacions especials. El primer contacte ha sigut amb els rèptils: Laura s’ha atrevit a agafar una serp i a tocar iguanes, ratolins i tot allò que es movia al seu voltant, encara que han gaudit més quan han aparegut les gallines, porcs i les cabretes pegant bots i pujant-se damunt dels jóvens aventurers.
Una vegada acabada la presa de contacte comencem l’activitat «sheeps and cheese» on estudiem les parts de les ovelles i les utilitats finals d’aquestes, tot dins d’un concurs interactiu en llengua anglesa.
Passada la una de la vesprada hem pogut tastar en el dinar que ens han preparat huit tipus de formatge del país on es trobem per després estudiar-los d’una forma diferent.
De vesprada hem sopat en el Jimmy Spices, un «buffet lliure» que com el seu nom indica els aliments estan basats en espècies amb un toc picantet. No us diré que van menjar o deixar de menjar, però pregunteu-los dilluns vinent en arribar a classe.
Per últim tocava baixar el sopar i hem fet una visita turística a la tranquila i preciosa Birmingham nocturna i també al barri xinés, el qual s’està preparant per a donar la benvinguda al nou any, l’any del gos.
Ara són les 12 de la nit i no se sent ni una ànima. Serà perquè estaran tots dormint?
DIA 5.- Dijous 15 de febrer de 2018
Hui ha sigut el dia del festival culinari. De matí ens hem traslladat al Tile Cross Academy per cuinar receptes relacionades amb l’entorn de tota aquesta setmana. Una gran profe de cuina i les seues ajudantes ens han plantejat un repte: cuinar un menú sencer tipus «Masterchef».
Com a entrant «cranberry and goat’s cheese bruschetta recipe«, un principal abreviat com «spice lamb« i un típic postre anglés: el «chocolate cake«. Si voleu saber què és cada cosa agafeu el diccionari i comenceu a traduir o espereu a que tornen els viatgers i que us el cuinen ells.
Hi han fotografies que parlen per elles soles, anècdotes per avorrir però en el record quedarà per sempre la satisfacció d’haver passat un dels dies més alegres de la, encara, curta vida dels nostres protagonistes.
Ja de vesprada tocava classe de tecnologia… sí, esteu llegint bé, classe de circuits elèctrics per als de segon i d’estructures per a primer, acabant, com a colofó final, amb un sopar realitzat pels xefs valencians Carlos i Kiko consistent en quatre grans truites de creïlles, les quals van ser devorades per la resta de l’expedició internacionalen l’alberg on ens allotgem.
Després de les reaccions de hui, no m’equivoque si us dic que demà veurem llàgrimes, abraços i paraules d’agraïment en boca de moltes personetes perquè el final està a prop i els camins a punt de separar-se… però qui sap si açò és només el principi d’una nova història. Però no patiu, demà us conte com acaba tot… He dit demà? Millor us la contarem dilluns en primera persona. Bona nit!
DIA 6.- Divendres 16 de febrer de 2018
The last day starts! La visita al Jardí Botànic de Birmingham posa el punt i final a les activitats de la primera de les cinc estades del projecte «Inclusion through farming» pertanyent al programa Erasmus +.
Les activitats de hui han sigut diverses, començant per un concurs d’identificació de plantes per grups i acabant amb la creació artística d’un mosaic amb matèria forestal. Aquest jardí botànic és parada obligatòria si voleu gaudir d’un entorn privilegiat dins d’una gran ciutat com la que estem.
Després d’un dinar-berenar a una pizzeria de nom conegut (ja que havíem dinat a les 12), hem retornat a l’alberg per descansar, comprar el desdejuni del dia següent i fer la maleta.
Però sabeu com acaba la història? Doncs com havia d’acabar, amb mocadors de paper, moooooolts mocadors de paper, perquè ja es veia vindre que hi haurien moltes llàgrimes, plors, besos, abraçades, paraules d’estima, d’agraïment i desitjos futurs.
Bé, acaba una setmana genial però després d’aquest paréntesi la vida continua. No tinc cap dubte que aquesta experiència marcarà un abans i un després en cada un del nostres jóvens protagonistes i que sempre recordaran als Phillip, Joana, Julian, Sarah, Alina, Mona, Taga, i tota la resta amb els quals, un mes de febrer de 2018, compartiren un tros de la seua vida.
Toca ara dormir perquè demà els despertadors humans (els dos profes) tocaran a la porta a les 5:30 de la matinada. Cal estar descansats perquè la tornada serà dura. Bonne nuit!
DIA 7.- Dissabte 17 de febrer de 2018
Riiiiiiiinggggg! Tots amunt! A les 6 del matí ja estem en marxa. Tots? No, tots excepte un. Qui penseu que és? Desdejunem en el menjador i Alina, Phillip i Julian s’alcen en pijama per acomiadar-se. Gran detalll!
Birmingham encara dorm quan eixim del Hatters Hostel cap a New Street Station carregats amb les maletes i moltes vivències per a contar.
Ja en l’aeroport facturem i passem el control policial amb tres incidències… Que si a un se li han caigut els auriculars en l’escàner de seguretat, que si l’altra portava crema de xicle dins de la motxilla, una altra supossadament portava elements perillosos damunt…
Ja en l’avió, les cares han canviat respecte al diumenge passat. Se’ls veu tranquils i gaudint de les vistes i després de dos horetes ja estem a casa.
Hem passat d’un a vint graus en poc de temps i sobra ja molta roba. El moment del retrobament amb les famílies arriba i les cares de satisfacció per part de tots són evidents. Toca ara acomiadar-nos i tornar a la rutina.
Bye Birmingham! See you soon Berlin!
