Glossari TIC
Vocabulari que recull termes al voltant de les TIC
Els agents d’inventari són programes que, una vegada instal·lats, s’executen automàticament de forma periòdica i obtenen les característiques del programari de l’equip així com el sistema operatiu i programes instal·lats (no en recullen cap altra informació). Una vegada obtinguda l’esmentada informació, la reporten al servidor de gvaSAI.
Les dades obtingudes són tractades pel personal de la Conselleria dins de l’aplicació d’inventari i sense cap altra finalitat que la d’inventariar els equips.
En l’actualitat existeixen agents d’Apografis tant per a Windows com per a Lliurex.
Esdeveniments que poden desencadenar un incident en l’organització produint danys materials o pèrdues immaterials en els seus actius.
gvaSAI és el nom de la nova eina d’inventariat i gestió d'incidències per als centres educatius públics la titularitat dels quals siga la Generalitat Valenciana. Amb ella, es pretén facilitar la gestió de l'inventari i les incidències dels centres.
gvaSAI està basat en eines de programari lliure com són GLPI i Fusion Inventory. Gràcies al fet que Fusion Inventory fa ús d’agents (vegeu el terme AGENT D’INVENTARI per a obtindre més informació), l'inventariat dels equips d’un centre és tan senzill com instal·lar l’agent en cada equip. L’esmentat agent no només emmagatzemarà les característiques actuals de l’equip, sinó que s'executarà periòdicament i registrarà qualsevol canvi en el maquinari/programari de l’equip així com la seua ubicació (és a dir, en quin centre es troba actualment)
gvaSAI també permetrà utilitzar ubicacions personalitzades per a cada centre i eliminarà les duplicitats i errors d’inventariat existents amb l’actual eina d’inventariat.
Una aula d’informàtica consisteix en una infraestructura basada en la instal·lació d’un servidor al qual es connecten la resta d’equips de la mateixa aula. La funció del servidor és la d’autenticar els usuaris, filtrar els continguts de les connexions a Internet, usar les dades compartides, controlar en remot els equips, guardar una còpia de les dades dels usuaris de l’aula, etc. Els equips connectats a aquests servidors es poden classificar en:
- Clients Lleugers
- Clients Semilleugers
- Clients Pesats
La majoria de les aules d’informàtica dels centres es corresponen amb la següent tipologia:
Un client lleuger és un equip que, en lloc d’arrancar des d’un sistema operatiu emmagatzemat en el seu disc dur, descarrega la imatge del sistema operatiu d’un servidor mitjançant la xarxa. Aquesta imatge és mot reduïda perquè, en essència, tot es processa i s’executa en el servidor i el client lleuger només en mostra els resultats en la pantalla de l’usuari.
Els equips que exerceixen de clients lleugers poden ser ordinadors qualssevol o fets a mesura per a funcionar com a clients lleugers (solen ser equips sense disc dur), i solen coincidir amb equips amb un perfil baix (o antic) de prestacions. L'única restricció perquè un equip funcione com a client lleuger és que tinga activada l’arrancada per xarxa.
Els clients pesats o clients d'aula, són ordinadors d'escriptori (amb disc dur i sistema operatiu instal·lat), que utilitzen alguns serveis del servidor, principalment l'autenticació i l'emmagatzematge de fitxers.
Els equips que exerceixen de clients pesats són ordinadors qualssevol (amb disc dur), i solen coincidir amb equips amb un perfil mitjà-alt de prestacions.
Els clients semilleugers són iguals que els clients lleugers llevat que aquests utilitzen la CPU i la RAM del propi client, de manera que alliberen el servidor d'aquesta càrrega. El servidor s'encarrega d'oferir de manera remota i eficient el sistema complet amb què arrancaran els clients.
Els equips que exerceixen de clients semilleugers poden ser ordinadors qualssevol, i solen coincidir amb equips amb un perfil mitjà de prestacions.
Informació secreta, en general composta per un grup de caràcters, utilitzada per a l’autenticació.
Còpia de les dades originals que es realitza a fi de disposar d’un mitjà de recuperar-les en cas de pèrdua.
Un dispositiu mòbil es pot definir com un equip de dimensions xicotetes, amb algunes capacitats de processament, amb connexió permanent o intermitent a una xarxa, amb memòria limitada, que ha sigut dissenyat específicament per a una funció, però que poden dur a terme altres funcions més generals.
Transformació criptogràfica de dades per a produir un criptograma o text encriptat.
És aquell ordinador personal que és capaç de realitzar la major part de les tasques que realitzen els ordinadors de sobretaula, amb capacitat semblant, amb l’avantatge del seu pes i grandària reduïts, així com la seua mobilitat.
Procés que limita i controla l’accés als recursos d’un sistema d’informació.
Aquella, així definida pel seu propietari, que ha de ser especialment protegida perquè la seua revelació, alteració, pèrdua o destrucció pot produir danys importants a algú o a alguna cosa.
Es referix a totes les parts tangibles d’un sistema informàtic; els seus components són elèctrics, electrònics, electromecànics i mecànics.
El Model de Centre consisteix en una infraestructura muntada sobre la xarxa d'aules i basada en el desplegament d'una sèrie de servidors (la seua quantitat depén de la grandària del centre) els quals ofereixen una sèrie de serveis com: l'autenticació d'usuaris, compartició de carpetes, replicació de dades, etc. El Model de Centre sol incloure la majoria dels ordinadors que es troben en el centre. Els equips connectats a aquests servidors es poden classificar en:
- Clients Lleugers
- Clients Semilleugers
- Clients Pesats
És important esmentar que no tots els centres tenen implantat el Model de Centre.
El projecte de centres intel·ligents va nàixer amb l'objectiu d'evitar la necessitat d'enviar un servidor físic a cada espai que en requerira un. D'aquesta forma, s'estalviaven costos i se centralitzava la gestió i la configuració del centre a través d'un únic clúster de servidors. A més, s'obtenia redundància i alta disponibilitat ja que els servidors de les aules, en estar sotmesos a un procés de virtualització, no deixaven sense servei un espai si una màquina física queia. En guardar-se la còpia del servidor virtual en més d'un servidor físic, la càrrega es compartia entre la resta de servidors del clúster fins que el servidor danyat es reparara.
Aquest model de centres intel·ligents s'ha provat tant sobre centres de primària com de secundària i l'objectiu és implantar-lo de manera gradual en la resta de centres públics el titular dels quals siga la Generalitat Valenciana.
Quan es parla d'un model de centre intel·ligent, es fa referència a un centre que té muntat el model de centre però que en lloc de tindre un servidor físic per cada espai que el necessite, té un clúster de servidors (generalment tres) que creen tots els servidors virtuals necessaris per als espais que els necessiten.
Ens referim amb el terme ordinador d'estació, a qualsevol equip PC que siga autònom, això és, que no depenga d'un servidor.
Són els equips informàtics bàsics dels llocs de treball, on estaran instal·lades les aplicacions necessàries per a l’exercici de les funcions i des dels quals accedirà l’usuari a la xarxa corporativa i als sistemes d’informació.
LImitació de l’accés als recursos exclusivament a persones, entitats o processos amb la deguda autorització.
És aquella que fa referència a les línies i equips que s’encarreguen de la comunicació entre terminals telefònics no portables, i generalment enllaçats entre ells o amb la central per mitjà de conductors metàl·lics.
És la infraestructura comuna per a la interconnexió de les seus de totes les conselleries i organismes, tant en l’àmbit dels servicis de dades com de veu, amb distribució geogràfica que comprén tota la Comunitat Valenciana.
És la xarxa on van connectats tots els ordinadors que no pertanyen a l'equip directiu o al personal administratiu. És a dir, ací trobarem els equips de les aules d'informàtica, la biblioteca, les aules, els departaments, la sala d'actes, etc.
La xarxa disposa de servei DHCP (servei pel qual s'assigna una IP a un equip connectat a la xarxa), per la qual cosa els equips connectats a la xarxa es configuren automàticament.
A través d'aquesta xarxa, tots els centres estan connectats entre si a través d’una xarxa anomenada MACROLAN.
La contractació de les línies d'accés a Internet és tramitada per la Conselleria d'Educació i aquestes són titularitat de la Generalitat València. En l'actualitat, l'empresa que proporciona Internet als centres és Telefónica.
Cada centre disposa d'un únic encaminador de Telefónica, el qual proporciona dues xarxes de dades per al centre, la xarxa d'aules i la xarxa de secretaria. En l'actualitat, no existeix encaminament d'una xarxa a una altra i, per tant, no es permet la comunicació entre elles.
La configuració de l'encaminador dels centres la realitza Telefònica de manera exclusiva. Ni el centre ni el personal del Servei d'Informàtica per als Centres Educatius (SICE) tenen accés a aquesta configuració.
L'esquema general sol ser el següent:
És la xarxa on van connectats els ordinadors de l'equip directiu i el personal administratiu del centre (en cas d'haver-hi). Aquesta xarxa està connectada a la xarxa corporativa de la GVA i, per tant, l’alumnat no ha d'accedir a ella.
La xarxa no disposa de servei DHCP (servei pel qual s'assigna una IP a un equip connectat a la xarxa), per la qual cosa tot l'adreçament haurà de ser estàtic (és a dir, és necessari configurar manualment cada equip que es connecta a la xarxa).
Actualment, i d'una manera planificada mitjançant el projecte COURSE, s'està migrant l'adreçament d'aquesta xarxa al servei DHCP.
Sistema de comunicació que connecta ordinadors i altres equips informàtics entre si, amb la finalitat de compartir informació i recursos.
La connexió d’equips per mitjà d’ones electromagnètiques i sense necessitat d’una connexió física per mitjà de cables. Les xarxes més usuals solen ser WI-FI, Bluetooth o infrarojos.