HISTÒRIA RECENT

L’Escola d’Adults d’Ontinyent té una trajectòria de més de 40 anys. Un llarg camí del qual es poden sentir orgullosos tots els professionals que han passat, però sobretot, la ciutat d’Ontinyent. Milers de ciutadans d’Ontinyent i de la Vall d’Albaida, però també una important quantitat de persones procedents de les comarques veïnes han passat també pel centre al llarg d’aquests cursos acadèmics. El que va començar com una aposta clara per l’alfabetització, que havia de donar resposta en uns moments determinats, ha anat creixent i evolucionant fins al moment actual, on, a més de mantindre el cicle I, el centre dona resposta a les noves demandes formatives: el Graduat en Ensenyament Secundari (GES), l’Accés en la Universitat per a majors de 25 i 45 anys, tots els nivells de les Proves de certificació oficials de Valencià (JQCV, CIEACOVA, EOI), una àmplia oferta formativa d’anglés (des del nivell A1 fins al B1), l’atenció als nouvinguts perquè aprenguen les dues llengües oficials: el valencià i el castellà, o una ampla oferta de cursos no reglats de Programa J.

El Centre Públic de Formació de Persones Adultes Sant Carles, a més de les activitats formatives, ha desenvolupat activitats ocupacionals i socioculturals. En tot aquest temps, el Centre s’ha caracteritzat per mostrar una gran sensibilitat pels problemes i les necessitats socials del seu entorn. Així, l’oferta d’activitats organitzades ha sigut el resultat de les demandes de l’alumnat conjuminades amb els objectius del Centre com a institució pública del Sistema Educatiu Valencià.

Considerant perquè aquesta sensibilitat com un repte professional, s’ha anat sempre més enllà dels paràmetres tradicionals, gestionant i canalitzant aquestes demandes i necessitats, malgrat les complexitats administratives i amb un gran esforç per part de l’Associació d’Alumnes, sense la implicació de la qual haguera estat impossible oferir a la societat ontinyentina tota l’oferta formativa realitzada durant tots aquests anys.

Per tant, el CPFPA ha tingut una evolució, com no podia ser d’una altra manera, segons la nostra societat:

– Al llarg dels primers anys de funcionament del centre, l’alumnat va ser majoritàriament d’aprenentatge bàsic: cursos d’Alfabetització, d’Educació de Base i de Graduat Escolar.

– A partir del curs escolar 1988-89, per necessitats de reconversió laboral a Ontinyent, es van incorporar cursos de tipus ocupacional. L’any 1989, el Centre va rebre el premi al Projecte d’Innovació de Transició. L’any 1991 va participar en un Concurs de Mini empreses organitzat per la Conselleria d’Educació, i va rebre tres premis amb les seues corresponents subvencions pel disseny i posada en funcionament de tres mini empreses: Enquadernació, Impremta ràpida i Teatre. El mateix any, el Centre va rebre el premi al Projecte de Foment de l’Entorn des del Mitjà Educatiu. Dins d’aquest apartat es van organitzar cursos de cooperativisme, mecanografia, cursos d’idiomes, creació de mini empreses, cursos d’accés a la universitat i a cicles formatius, gestió comercial, informàtica, investigació de treball…

– Un dels eixos bàsics, segons el Sistema Educatiu Valencià, del Centre és la concreció dels objectius de tots els nivells formació reglada, en la realitat sociolingüística valenciana. Per tant, ha tingut com a prioritat contribuir d’una manera activa i consistent a consolidar el procés de normalització lingüística i cultural dels valencians, mitjançant el PNL i la introducció de cursos de valencià en tots els nivells (Oral, A1, A2, B1, B2, C1 i C2perior) actualment adequats als sis nivells del MECR, segons la Conselleria d’Educació. El curs 2005/2006 la Conselleria va aprovar per al nostre Centre el PEV per a secundària i el PIP per a primària. El curs 2008/2009 la Conselleria d’Educació va seleccionar el CPFPA per a entrar a formar part de la Xarxa de Qualitat Educativa i crearà el FA FALTA (Centre d’Autoaprenentatge de Llengües) per a dues llengües: valencià i anglés. El curs 2016/2017 el CPFPA va signar un acord amb l’entitat Trinity College London per a convertir-se en centre oficial preparador i examinador per a obtindre els prestigiosos certificats d’anglés ISE (Integrated Skills in English) corresponents als nivells B1, B2 i C1, i va signar un conveni de col·laboració amb la Universitat de València – Campus d’Ontinyent, per a facilitar la formació en anglés de l’alumnat i personal del Campus d’Ontinyent en el centre.

– Finalment, l’Associació d’Alumnes del CPFPA Sant Carles ha organitzat i gestionat, des de la seua creació, tots els cursos denominats d’ensenyament No Reglat. Les demandes de l’alumnat s’encaminen a l’organització de cursos de tipus sociocultural, i és per això que al llarg d’aquests anys s’han oferit i desenvolupat cursos de Ceràmica, Dibuix i Pintura, Cuina, Guitarra, Expressió Corporal, Teatre i Interpretació, Fotografia, Informàtica, Manualitats, Malla i brodat, Ioga, Dansa Valenciana; Cursos d’Educació per al Consum, d’Educació per a la Salut, Cursos de Foment de la Lectura, Autoestima, Ecologia, Balls de Saló, Bricolatge, Tapissos, Tai Chi, Balls Populars, Dansa Oriental, Disseny gràfic i publicitat, Restauració de mobles… així com una gran varietat d’eixides i visites culturals.

El Centre, al llarg de la seua trajectòria, ha tingut un creixement espectacular. Ha passat de 150 alumnes en 1984 a més de 1.000 en l’actualitat, encara que ha arribat als 1.600 en els anys en què la crisi colpejava amb més força. També cal dir que, de la totalitat de l’alumnat, el 72,6% de mitjana són dones. Al llarg d’aquests anys de funcionament del Centre, s’han expedit més de 1.500 títols de Graduat Escolar, i en els últims 10 anys, més de 1.000 Títols de Graduat en Ensenyament Secundari. Aquestes xifres, especialment la referida al nombre de matrícules del centre, ha sigut determinant per a aconseguir la catalogació com a centre de tipus Pel volum d’alumnat i complexitat en la seua gestió.

A més de les accions formatives pròpiament dites, es desenvolupen també una sèrie d’activitats culturals a les pròpies instal·lacions, així com viatges i excursions culturals.

UN POC MÉS DE LA HISTÒRIA DEL NOSTRE CENTRE

La premsa escrita, en alguns moments únic testimoni de tot allò que ha esdevingut al llarg del temps, ens sorprén amb notícies com aquesta, referida a l’edifici de la nostra escola. Crida l’atenció que un succés com aquest aparega en la prensa estatal, cosa que pot fer pensar en la importància que va tindre en aquell moment. A més, són curiosos els detalls amb què ens descriu el fet, el lloc i les conseqüències. No deixa de ser un més d’eixos fragments de la nostra història quotidiana, que en definitiva és la més íntima, però no la menys important.

Per entendre un poc millor aquesta notícia contextualitzarem primerament el mitjà en el qual es va publicar i també els aspectes fonamentals de la vida de l’Ontinyent de mitjans del s. XIX.

Com hem assenyalat, ens pot sorprendre que fóra publicada el 25 d’abril de 1857 al periòdic d’àmbit estatal La Discusión, un diari fundat i dirigit pel polític José María Rivero (1814-1878), qui des de 1851 presidia el Partit Democràtic. A la publicació s’integraran com a redactors, col·laboradors i articulistes els principals intel·lectuals, polítics i periodistes de la primera generació de demòcrates i republicans espanyols, entre d’altres Emilio Castelar, Estanislao Figueras, Cristino Martos, Nemesio Fernández Cuesta, Eusebio Blasco, Pedro Antonio d’Alarcón, Manuel Zorrilla, Eduardo Chao, Vicente Romero Girón, Carolina Coronat, Francisco Flores García i Roberto Robert. Amb edicions de matí i vesprada i de províncies i la publicació d’alguns suplements esporàdics, i no apareixent els dilluns, La Discusión s’havia convertit en el primer periòdic de referència a Espanya, amb gran circulació i prestigi. De gran format i estructurat en seccions, incloïa l’editorial diari i els articles de fons de caràcter polític i doctrinal, revista de premsa, crònica parlamentària, notícies de l’estranger i de províncies, que seran elaborades a partir de despatxos telegràfics, fulletó amb novel·les de tall històric i polític, cotitzacions de les borses, observacions meteorològiques, notícies d’abast, espectacles i, al final, una abundant i vistosa publicitat comercial. Arribarà a tenir impremta pròpia i empresa editorial i es publicarà des del 2 de març de 1856 fins a l’11 de novembre de 1887.

Però, en centrar-nos en la notícia referida a la nostra escola i a Ontinyent, ens situem exactament en el dissabte 4 d’abril de 1857, aquell any vespra de Diumenge de Rams.

Per contextualitzar el moment del fet, des del vessant històric, cal assenyalar que la dècada començava amb l’experiència progressista del Bienni Liberal; trobem al nostre il·lustre paisà Luis Mayans Enríquez de Navarra al Parlament i a d’altres ontinyentins importants com van ser Enrique Puigmoltó Mayans, de brillant carrera militar, i Vicente María Reguera de la Encina, segon baró de Santa Bàrbara, regidor perpetu del nostre ajuntament i Alcalde de València entre 1850-51. Pel que fa als aspectes geogràfics i econòmics, el cens de població d’aquell mateix any del fet xifra en 10.489 el total d’habitants i es parla d’una natalitat del 45 per mil que fa créixer una població que no augmenta perquè emigra. S’havia instal·lat ja l’enllumenat nocturn amb fanals d’oli i metxa i hi va haver, gràcies a la influència del ministre Mayans i dels seus interessos, un primer intent de veure passar el tren per la que finalment serà la nostra estació en l’any 1894. Ens trobem amb una ciutat, l’economia de la qual estava basada en l’agricultura, i que, malgrat la seua riquesa, patia moments d’escassesa sobretot en perdre’s les collites per les habituals pluges torrencials (com les que relata el fet de la nostra notícia), les nevades, les gelades i la sequera. La indústria tèxtil es trobava estancada i en retrocés respecte al començament del s. XIX i està documentada la presència de cinc fàbriques de drap, centrades en la producció de mantes; un altre sector important va ser el paper que, a mitjan segle, comptava amb huit fàbriques. Respecte a l’urbanisme i les comunicacions se sap que, en aquest moment, s’enderrocaren els antics portals de S. Francesc, molt a prop de la nostra escola al costat de l’actual església de Sant Francesc, el de les Monges, el de l’Ermiteta i el de S. Jaume i que la situació era deficient com, curiosament, reconeixia un informe del mateix 1857: “Parece increíble que en el año 57 del s. XIX, se encuentre en tal mal estado el único camino que hay a la capital y en particular el tramo que va desde la villa al puerto de Ollería”.

Aquesta és la nostra història i pensem que és important fer-la conéixer.

Manolo Requena Collado

Bibliografia:

http://hemerotecadigital.bne.es/
Història bàsica d’Ontinyent. Diversos autors. Col·lecció Textos Bàsics. Núm VII. Servei de Publicacions de l’Excm. Ajuntament d’Ontinyent. Cap IV. Josep Gandía