El Centre Públic de Formació de Persones Adultes l’Alguer es va constituir el setembre de 1988, compartint locals amb alumnes d’E.G.B. i a càrrec de 2 professores de Primària (en comissió de serveis). Es disposa de 2 aules.

Al setembre de 1990 es continuen compartint locals, aquesta vegada amb la Universitat Popular i és atès per 4 professors de Primària (amb destinació definitiva). Es disposa de 8 aules més o menys.

Durant el curs 1996-97 es fa la separació física de les dues entitats mitjançant un/una mur/porta; quedant molt limitada la disponibilitat d´aules.

Al començament del curs 2000-01 s’incorporen a la plantilla 4 professors de Secundària (en comissió de serveis).

A partir del curs 2007-2008, es constitueixen en definitives les vuit places del Centre, amb les incidències conjunturals (jubilacions, comissions de servei, baixes, etc…).

A partir del curs 2017-018 i següents alguns companys van decidir jubilar-se i actualment només vam restar amb destinació definitiva els quatre professors de secundària. La resta és coberta per professors interins o en comissió de servei. El curs vinent i gradualment les places dels companys jubilats aniran cobrint-se amb professors amb destinació definitiva.

Aquest curs, 2020-21 i a causa del tema de la COVID, hem hagut de canviar de seu, ja que els locals on estàvem no permetien el començament del curs. Actualment ens trobem compartint locals amb l’IES Serpis; sens dubte els nostres alumnes ara gaudeixen d’un entorn saludable, ampli i amb totes les garanties sanitàries.

Al llarg d’aquests anys, l’actitud del Professorat, i de l’Associació de l’Alumnat, uns atenent demandes educatives i altres col·laborant sempre amb els anteriors, han fet possible que avui dia el Centre Públic de Formació de Persones Adultes L’Alguer sigui líder i amb un reconegut prestigi al món de la formació d’adults.

LLOC QUE DONA EL NOM

L’Alguer (Alguer en italià, Lo Alguer en català i Se Aligera en sard) és una ciutat situada a la província de Sassari al nord-oest de l’illa de Sardenya (Itàlia). Compta amb uns 40.803 habitants (30 de novembre de 2009). De manera col·loquial, els algueresos nomenen a la seva ciutat “Balçaruneta” (Barceloneta en català estàndard). Això és degut al fet que els colons catalans que van repoblar l’Alguer a l’Edat Mitjana procedien de Barcelona.

HISTÒRIA

La ciutat va ser conquerida i repoblada per l’exèrcit mallorquí el 1372, després d’una revolta popular contra Pere IV el Cerimoniós, mentre que l’exèrcit aragonès reconquistava durant els mateixos fets la part oriental de l’illa. Per aquesta causa, la toponímia dels voltants d’Alguer són topònims duplicats dels existents a l’illa de Mallorca.

LLENGUA

Fins fa poc, la majoria dels habitants de la zona parlaven alguerès, una varietat dialectal del català —amb influències del sard i l’italià. El català va ser reemplaçat pel castellà com a llengua oficial durant el segle XVII, i, al segle XVIII, per l’italià.

El 1990 un 60% de la població local encara entenia l’alguerès parlat encara que, des de fa un temps, poques famílies l’han transmès als fills. Tot i així, la majoria dels algueresos de més de 30 anys ho saben parlar i diferents entitats promouen la llengua i la cultura, com ara Òmnium Cultural, el Centre Maria Montessori i l’Obra Cultural de l’Alguer.