Didín vol ser periodista
Empar Bria; Neus Fontana
Edicions 96
Aquest llibre pretén transmetre algunes vivències de Didín Puig i Grau, periodista, escriptora i activista cultural, així com visibilitzar una dona intel·ligent i decidida.
Didín ha afrontat situacions i problemes de risc personal pel fet de ser coherent amb les seues idees. Amb humor, respecte i educació ha reivindicat drets i ha aconseguit convéncer per raó o per persistència.
En 2017 va rebre la Distinció al Mèrit Cultural concedida per la Generalitat Valenciana.
Vaig a dir-te quatre coses
Didín Puig; Josep Parra
Edicions 96
Recull les efemèrides, el santoral, embarbussaments, endevinalles, refranys populars i curiositats per a cada dia de l’any.
I tu què en saps?
Didín Puig; Josep Parra, Pau Àlvarez
Edicions 96
Un llibre que ens informa del nostre espai més pròxim, i que recull el pas de les hores i els dies, els rellotges i els calendaris, el santoral i les cançons populars, les endevinalles i els refranys...
Cartes a Olivier. I tu què feies per ser antifranquista?
Didín Puig; Natxo Escandell; Pau Àlvarez
Edicions 96
Quan Didín va entrar en aquella casa de París per cuidar la petita Florència, no podia saber que, molts anys més tard, el fill d’aquella xiqueta, Olivier, li preguntaria què feia ella a l’època per a ser antifranquista. Didín, resolta com era, va començar a enviar-li cartes, des de Benimodo fins a París, on li explicava algunes de les seues vivències que il·lustren la història dels valencians i valencianes de la segona meitat del segle xx. Esdeveniments durs i accions plenes d’esperança que Didín va saber transmetre sense acritud ni orgull, amb un somriure a la boca. Tal com era ella. Ara, podem llegir aquestes cartes delicioses gràcies a la generositat de Florència i a la tasca d’edició d’Empar Bria. A més, unes notes amenes de l’historiador Natxo Escandell ajuden a contextualitzar cada carta.
Didín Puig. Una dona decidida
Vicent Climent
Reclam Editorial
“Didín Puig. Una dona decidida” ens mostra, mitjançant aquestes converses, la trajectòria vital d’aquesta dona que té un esperit jove i rebel. Va aprendre valencià en Lo Rat Penat; marxà a París per tal de no fer el Servici Social del franquisme i organitzà el primer concert de Lluís Llach a l’Olympia de la capital francesa. Quan tornà féu classes de valencià en un col·legi religiós, promocionà la nova cançó i treballà a la televisió. Periodista i escriptora, ella es defineix com una dona de poble com Déu mana.
