Historia del centro

CEIP SANTA ANNA

HISTÒRIA DE L’ESCOLA


Abans que existira l’ escola Santa Anna com a edifici i com a tal escola, els primers documents que tenim sobre educació en Quartell daten de 1940. Existeix un llibre on es constituïa la Junta Municipal d’Educació Primària formada per:


       – President: Don José Chordà Albiach ( Sr alcalde)

       – Secretari : Don Antonio Ferrer Garcés ( pare de família )

       – Vocals : Don Gonzalo Estivaliz Pérez ( metge titular),

       – Don José Hurtado Zaragozá ( rector ),

       – Carmen Gil Giménez( mare de familia),

       – Elvira Gasis Caballero (mestra)

       – Blas Beltrán Beltrán (representant de l’ajuntament).

La concepció d’escola era molt distinta a la d’avui. Els xics i les xiques estaven separats. L’alcalde, el metge i el rector tenien un paper prou important en les decisions que es prenien a l’escola.

No hi havia un edifici en concret i els/les alumnes estaven repartits en baixos de l’ajuntament, en la plaça, en el que, actualment, és el local dels jubilats (antic edifici “F.E.T i de las J.O.N.S”) i al Palau.

Hi havia molt d’absentisme escolar, sobretot entre els xics, durant l’època de la recolecció de la taronja. Es valorava molt positivament el comportament dels alumnes, per això aquesta junta controlava l’assistència a classe i repartia a final de curs diversos premis (diplomes, llibres…).

Ja a principis dels anys 50 es va veure la necessitat, per primera vegada, de construir vivendes per a Mestres Nacionals. A l’any 55 la Junta ja parla, seriosament, de la construcció d’un edifici escolar de 7 seccions (2 per a xics, 2 per a xiques, 2 de pàrvuls i una biblioteca). Al 57 per part de la Inspecció s’agilitzen els tràmits per a la construcció del nou edifici. Al 58 s’inauguren les cases dels mestres, però no serà fins al 1960 quan s’inaugure el Grup Escolar.

 Al llarg de la década dels 60: Fins al 1962 l’escola seguia regida per la Junta que   en   aquest   moment plantejà la unificació del centre i proposà la figura d’un director únic. En el 63 entraren a formar part per primera vegada, de la Junta Municipal    d’Ensenyament, un pare i una mare, en representació del sector de pares.
El 9 de gener de 1964 s’anomenà al primer director del Centre: D. Enrique Ferri Sirera. En març ja es va fer la petició d’una biblioteca escolar. Tanmateix, es va realitzar la plantació dels arbres (pins, cirerer…) al pati de l’escola.

Hauríem d’esperar encara fins el 1968 per a aconseguir la pavimentació del pati i obrir una porta de comunicació entre les dos parts en que estava dividit el pati escolar. Fins eixe moment servia per tal de separar el dels xics i el de les xiques.
En gener de 1969 la inspectora d’educació proposà mantindre els nivells inferiors en cada poble i fer una concentració dels alumnes dels cinc pobles de Les Valls per a l’ensenyament superior.

 Als anys setanta...
Al principi de la dècada és quan la inspecció educativa, considerant Quartell com al centre geogràfic dels cinc pobles, estudià la possibilitat de construir un centre escolar per a les cinc localitats. En desembre de 1973 les tres escoles de Quart, Quartell i Benavites formen una agrupació escolar amb sols un director.                                                          
Per Ordre del MEC (Ministeri d’Educació i Ciència) de 15-10-74 es crea l’escola com a Col.legi Nacional Santa Ana, amb 8 unitats d’EGB i 1 de Pàrvuls, anul·lant la denominació existent fins a eixe moment de Grup Escolar.
Al 1976, la inspecció educativa informà al claustre de professors, d’aquell moment, sobre la necessitat d’elaborar una programació de Centre i un reglament al que participaren els alumnes. D’aquesta manera s’inicià una nova etapa en la que recaigué en els mestres tot el pes de l’educació. S’elaborà un reglament amb aportacions dels alumnes, es va constituir la Junta Econòmica, es convocaren reunions pedagògiques i didàctiques, claustres de mestres i reunions formatives per als pares, s’elaborà un butlletí informatiu per a les famílies i un inventari del material didàctic.

A finals d’aquest any es plantejà la idea per primera vegada de la possibilitat de donar classes en valencià, sobretot als primers cicles ja que l’alumnat és valenciano-parlant.
Al setembre de 1977, es començà, de forma experimental, a donar algunes classes en llengua vernàcula valenciana.

 Dècada dels 80…
Començat 1980 isqué publicat l’Estatut de Centres Docents i el Decret de bilingüisme. Va ser en 1984, amb la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, on quedà registrada, de forma oficial, la possibilitat d’impartir distints tipus d’ensenyament als Centres escolars, amb major o menor participació del valencià en el currículum de cada escola.
A partir d’aquest moment, a l’escola, es plantejaren diferents opcions d’implantació del valencià. Es va elegir la de fer tot l’ensenyament en valencià. Malgrat això, el cap d’inspecció i l’inspectora de zona remeteren al Claustre de professors a seguir les normes dictades pel MEC, impartint tan sols 3 hores setmanals en valencià i permitint donar aclariments en l’esmentada llengua tan sols, a nivell personal.                           
Aquestes decisions provocaren una divisió d’opinió entre el conjunt de la comunitat escolar que la inspecció va resoldre separant les agrupacions escolars de Quartell i Benavites que des d’eixe moment funcionaren com a dos centres amb direcció pròpia. L’escola de Quart ja funcionava, de manera autònoma, des del curs anterior a aquesta escissió.
Tanmateix, es creà l’extensió de l’Institut Clot de Moro com a servei Mancomunat d’Educació per als alumnes dels cursos superiors d’EGB de la Vall de Segó. Per tal motiu el Centre perdé les unitats corresponents a eixos nivells.
Al curs següent el MEC envià notificació per tal de regular les eleccions per als òrgans col·legiats (Claustre de professors i Consell Escolar del Centre) i fixaria, amb posterioritat, la normativa legal per a l’elecció de representants del pares.
Al cursos posteriors l’escola entrà en una dinàmica on els pares es bolcaren amb la seua participació activa en moltes activitats del centre. Per exemple, s’obrí la biblioteca, per les vesprades, en horari extraescolar i eren els pares el que s’encarregaren de portar-la endavant. Es van fer les primeres acampades, al Quadro, en les que tota la comunitat escolar col.laborava d’una manera activa.
A proposta de la direcció del centre i donat l’excel.lent disposició dels pares i mares, es començaren a fer tallers per les vesprades dins de l’horari lectiu escolar, on alguns d’aquestos pares/mares eren els monitors encarregats de realitzar les activitats de cuina, labors, manualitats, fang, bàsquet…
Desaparegué el Consell de Direcció i es formà el primer Consell Escolar.
Es formà una associació juvenil que col·laboraria en les activitats extraescolars del centre.
Al curs 1987-88 la composició del Centre passà a tindre 4 unitats d’EGB i al curs següent 1988-89, s’augmentà a 5 unitats d’EGB, seguint amb 1 unitat de Pàrvuls.                                                                  
Un altre esdeveniment d’aquest període, que nasqué per poder donar servei als pares que treballaven, va ser la creació del menjador escolar, a l’any 1988. En un principi s’ubicà en una casa de mestres (actual consultori mèdic i clínica dental) fins que l’Ajuntament resolgué fer un local annex al pati del Centre i Conselleria el dotà de tot el material necessari per adequar aquest servici.

 Amb aquesta situació arriben els 90.
Donat que, aleshores a l’escola, no hi havia mestre de música, la banda de música proposà al claustre aprofitar alguna sessió de la vesprada, on un membre de la banda donaria classes als alumnes del centre. El centre acceptà la proposta.
Continuà la col·laboració per part dels pares-mares en les activitats de cuina, fang…
Va ser al curs 1991-92 quan l’escola passà a disposar de 2 unitats de Pàrvuls i durant el mateix curs, junt als Centres de Quart i Benavites formà part d’un PAEP (Projecte d’Acció Educativa Preferent) de singularitat rural, la qual cosa ens va permetre treballar en conjunt qüestions de coordinació pedagògica, sense deixar de ser independents uns dels altres.
Això, també els comportà als tres centres contar amb especialistes de Música i d’Educació Física compartits amb els altres pobles de Les Valls i amb un psicòleg que formà part del departament d’orientació i que assisitiria al centre algunes hores a la setmana.
És, també, en aquesta època quan començà l’experiència d’anar alguns grups d’alumnes i mestres a passar jornades senceres de convivència fòra de l’àmbit escolar, a la Granja-Escola Casablanca, de Xàtiva com una continuació de les acampades que es celebraven uns anys enrere.
Avui en dia encara continua com a un element important en la Programació de les Activitats Extraescolars del Centre aquest tipus de convivència i, encara que només el segon cicle de primària continua visitant aquesta granja, tant infantil com primer cicle la realitzen en altres granges i el tercer cicle, amb el mateix objectiu, fa una eixida de fi de curs.
S’introduiren les classes d’anglés, en pla experimental, en alumnes de 5é d’EGB, impartides per la seua mestra-tutora d’aquell moment. S’inicià l’activitat de natació, on els alumnes de primer a cinqué anaven un dia a la setmana, un trimestre cada grup, a la piscina del Poliesportiu Internuclis del Port de Sagunt o a la Casa de la Juventud, en Sagunt.
També, junt a les altres escoles de la Vall de Segó, i gràcies a la desinteressada col.laboració dels mestres, es realitzava, al llarg del curs escolar, tots els dijous a l’horari de migdia, unes competicions esportives tals com campionat de futbet, handbol, atletisme, escacs,… dins dels Jocs Esportius de la Generalitat Valenciana, en la seua fase local.
A final de cada curs es feia una concentració en el camp de futbol de Faura on participaven tots els alumnes de les escoles de les Valls. Aquest dia de maig era la culminació de les activitats realitzades al llarg del curs en el qual es competia en les proves d’atletisme, tals com salt de llargada, d’alçada i carreres de velocitat, 60m llisos i mig fondo, 800 m. En una jornada de convivència i esport, es lliuraven, per part de les AMPA de cada escola els trofeus (copes, medalles…) aconseguits al llarg del curs i s’invitava a tota la comunitat educativa a un esmorzar de germanor.
El 27 de Març de 1992, per Ordre de la Conselleria de Cultura i Educació va canviar la denominació genèrica del Centre, passant de dir-se d’EGB a Col.legi d’Educació Primària, seguint les directrius marcades a la LOGSE. (Llei d’Educació vigent en aquell moment).
En maig de 1992 es va fer una gran festa per celebrar que, acabava l’etapa d’Ed. Primària, la primera promoció dels alumnes que començaren el seu ensenyament, completament, en valencià.
S’incorporen, durant el curs 1994-95, també al centre els alumnes de tres anys i els de sisé (que, fins ara, formaven part de l’anomenada segona etapa i anaven a la Mancomunitat).
Cap a finals de la década, en el curs 1997-98, els especialistes de les àrees de música i d’educació física, junt a la d’anglés passen a formar part del claustre de Quartell i aquesta passa a ser escola, amb els mestres especialistes, encara que incompleta (ja que no tenia un mestre per nivell, i estaven doblats alguns nivells 3r i 4t en Primària, 4 i 5 anys en Preescolar).
Per Resolució de la Direcció Gral de Centres de 23 d’Abril de 1998, el Col.legi d’Ed. Primària Santa Anna de Quartell és adscrit, a efectes d’escolarització d’ E.S.O. (ensenyament secundari obligatori), a l’I.E.S. La Vall de Segó en Benifairó de les Valls.

 Canviant de segle… Arribats al curs 2004-05, el CP Santa Anna és ja un centre amb tres unitats d’infantil, sis de primària, especialistes de música, anglés, religió(continua sent compartida), educació física i pedagogia terapéutica a temps total. És ara ja sí un Centre complet, seguint el PEV (Programa d’Ensenyament en Valencià). També compta algunes hores setmanals amb el servei de logopedia i del psicopedagog.
Al curs 2006-07, el Centre canvia la seua denominació a Col.legi d’Educació Infantil i Primària (C.E.I.P.) i és ja al curs 2009-10 quan cessa la llei d’educació LOGSE i comença a aplicar-se la nova llei LOE.

Fins a l’actualitat al Centre treballem amb col.laboració amb el CEFIRE (centre de formació, innovació i recursos educatius de la Generalitat Valenciana), per tal d’estar al dia i afrontar els reptes de la nostra societat que està en evolució constant. Es així, com establim contacte amb el departament d’talià de l’EOI de Sagunt, amb l’aula del mar de Benicàssim, amb la Domus Baebia de Sagunt, amb el món de les TIC (Tecnologies de la informació i comunicació) participant amb el nostre alumnat en les activitats que programem conjuntament.