Pla Normalització Lingüístic

PEC. Programa Lingüístic

Tal i com recull el Projecte Educatiu de Centre i pel que fa a la llengua de l’escola:

1.3. La llengua de l’escola
L’any 1992, es va implantar un programa d’Immersió Lingüística (PIL) i el valencià ha estat la llengua vehicular des d’aleshores al centre. Durant el curs 2009-2010 es realitza un projecte d’immersió Plurilingüe per a l’educació infantil amb la qual cosa s’introdueix l’ensenyament en anglès des d’INF 4 anys.
Al curs 2012-2013 d’acord amb el Decret de 3 d’agost de 2012, el Consell Escolar del centre aprova el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià (PPEV) per a les dos línies del centre, fins el curs 2017/2018.

Segons autorització de 7 de maig de 2018, del Director General de política educativa, al llarg del curs 2018/2019, conviuen al centre el PPEV des d’INF3 anys fins PRI2 i el Programa d’Ensenyament Plurilíngüe i intercultural (PEPLI), que des del curs 2019/2020 fins l’actualitat està vigent a tots els nivells impartits al centre.

2.7. Compromís en el procés de normalització lingüística i cultural
Com a centre immers en una societat amb dos llengües co-oficials i en el nostre cas, en un poble al que conviuen sense predomini d’una sobre l’altra, entenem que és la nostra obligació dotar als nostre alumnat del coneixement i nivell suficient com per a desenvolupar-se en els diferents àmbits de la seua vida, en qualsevol de les dues llengües.

Per aconseguir això, hem de fer servir el nostre centre com a model per a que tant alumnat i resta de membres de la comunitat escolar i local. Com que coneixem la mancança de mitjans de comunicació socials que utilitzen el valencià com a llengua vehicular, intentarem compensar aquesta mancança fent del valencià la llengua vehicular dins del nostre centre en tots els àmbits de les nostres relacions amb la comunitat escolar.
En les diferents celebracions que fem al llarg de l’any, potenciarem el coneixement de la nostra història, costums i tradicions i de tot allò que puga trobar-se al nostre entorn i que servisca per augmentar l’estima, respecte i comprensió del nostre poble, la nostra llengua i les nostres tradicions, tenint en sempre en compte que vivim en un mon global i hipercomunicat.
 

Pla de Normalització Lingüística

L’objectiu principal i prioritari del Pla de Normalització Lingüística és aconseguir que el valencià assolisca tots els àmbits d’ús propis d’una llengua, es a dir, tant els formals com els informals.
Els àmbits o espais d’actuació del Pla de Normalització Lingüística són: Acadèmic o de gestió pedagògica, Administratiu i social, Interacció didàctica, Interrelació amb l’entorn sociofamiliar.

PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL CENTRE

4. PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL CENTRE

4.1. Introducció
4.1.1. Presentació
4.1.2. Justificació legal.
4.2. Definició del concepte normalització
4.3. Anàlisi del centre
4.3.1. Anàlisi sociofamiliar
4.3.2. Anàlisi de la comunitat educativa
4.3.2.1. Sector alumnes
4.3.2.2. Sector professors
4.4. Objectius del Pla de Normalització Lingüística
4.5. Àmbits d’actuació
4.6. Avaluació de l’aplicació del Pla de Normalització Lingüística


4. PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL CENTRE

4.1. Introducció

4.1.1. Presentació

La política educativa del Consell d’Europa en matèria lingüística té com a objectius promoure: 

  • El PLURILINGÜISME: entenent que tots tenen dret a desenvolupar un grau raonable d’habilitat comunicativa en un número de llengües al llarg de la vida, d’acord amb les seues necessitats. 
  • La DIVERSITAT LINGÜÍSTICA: Europa és multilingüe i totes les seues llengües són modes de comunicació i maneres d’expressar les identitats igualment valuoses; el dret a usar i aprendre la llengua o les llengües d’una persona està protegit per les Convencions del Consell d’Europa. 
  • La COHESIÓ SOCIAL: La igualtat d’oportunitats per al desenvolupament personal, l’ocupació, la mobilitat, l’accés a la informació i l’enriquiment cultural depèn de l’accés a l’aprenentatge de les llengües al llarg de tota la vida. 
  • La COMPRENSIÓ MÚTUA: L’oportunitat d’aprendre altres llengües és una condició essencial per a la comunicació intercultural i l’acceptació de les diferències culturals. 
  • La CIUTADANIA DEMOCRÀTICA: La participació en processos socials i democràtics en les societats multilingües es facilita per la competència plurilingüe dels individus.

4.1.2. Justificació legal

4.1.2.1 De caràcter general

  • Constitució Espanyola (1978)
  • Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (LO 1/2006)
    • Art. 7 «Els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana són el valencià i el castellà. Tothom té dret a conèixer-los i a usar-los.»
    • Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LO 4/1983)
    • La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, al seu articulat, diu referint-se a l’ensenyament : «Al final dels cicles educatius, i qualsevol que haja sigut la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes  han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà» (art. 19.2)
    • Decret 79/1984, de 30 de juliol, sobre aplicació de la Llei 4/1983
    • LOE (L.O. 2/2006)

4.1.2.2. Infantil i Primària

  • Decret de currículum d’Educació Infantil (38/08) 
  • Decret de currículum d’Educació Primària (111/07)    
  • Orde de 28 d’agost de 2007 de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’horari d’Educació Primària 
  • Decret 233/1997 pel qual s’aprova el ROF dels col·legis d’Educació Infantil i Primària 
  • Resolució de 21 de juliol de 2001
  • Orde de 30 de juny de 1998 per la qual s’estableixen els requisits bàsics, criteris i procediments per a aplicar en els centres educatius un programa d’educació bilingüe enriquit.
  • Resolució de 30 juliol de 2008, per la qual s’establixen els requisits bàsics, criteris i procediments per aplicar en els centres educatius un programa d’educació plurilingüe que permitisca fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l’educació infantil (DOGV de 21 d’agost de 2008)
  • RESOLUCIÓ de 8 de juliol de 2008 de la direcció general d’Ordenació i Centres Docents i de la direcció general de Personal, per la qual es dicten i s’aproven instruccions per a l’organització i funcionament dels col·legis d’Educació Infantil de segon cicle i col·legis d’Educació Primària per al curs 2008-2009. [2008/9044] 

 

4.2. DEFINICIÓ DEL CONCEPTE DE NORMALITZACIÓ

 Si tenim en compte que les llengües com millor s’aprenen és en contextos comunicatius i usant-la per a la comunicació, no ens ha d’estranyar que el grau d’ús administratiu i social del valencià en l’entorn escolar dels alumnes i les alumnes siga un dels factors més rellevants de la competència que n’assolixen, més enllà dels currículums, de la metodologia emprada i dels materials que se utilitzen. 
Per aquest motiu, si volem afavorir esta competència comunicativa plena en valencià als alumnes i les alumnes, l’escola ha de convertir-se en un medi ric en esdeveniments comunicatius en valencià, en situacions de comunicació formals que exigisquen, per part de tots els membres de la comunitat educativa, un ús normalitzat de la nostra llengua. Cal posar en circulació, dins la vida quotidiana del centre tota mena de textos habituals en una llengua de cultura, i privilegiar aquells usos comunicatius que es troben més difícilment en valencià en contextos extraescolars. 

Normalitzar un centre significa, doncs, aconseguir que el valencià  siga  la llengua d’ús habitual en totes les activitats. Aconseguir esta finalitat exigix, necessàriament, una planificació acurada i coherent amb la resta d’actuacions. El primer pas consistix en l’anàlisi del centre com a unitat d’intervenció i la configuració dels espais i sectors susceptibles de ser abordats des de la perspectiva del canvi de la llengua d’ús. 

 

4.3. ANÀLISI DEL CENTRE

4.3.1. Anàlisi sociofamiliar 
Tot i que l’estudi i les dades no estan actualitzades encara, es pot dir que són extrapolables a l’actualitat.

Durant el curs 2002/03 es realitza una enquesta a tots els pares i mares d’Educació Primària del centre. De l’estudi de les dades d’aquesta enquesta s’estrauen les següents conclusions sobre les característiques de les famílies.

De les dades personals i familiars es conclou que la mitjana d’edat dels pares està de 36 a 40 anys i en el cas de les mares oscil·la dels 31 als 40. Es troba que en algunes famílies  només apareixien les dades de les mares, per la qual cosa pensem que es tracten de famílies on els pares estan separats o de mares solteres.

En quant als estudis dels pares la majoria tenen el graduat escolar. Encara son pocs aquells que tenen estudis superiors, però es troba un augment dins dels pares dels alumnes de primer cicle( pares més joves ).

Dins de les activitats i professions hem observat que un percentatge molt alt de pares són assalariats, dins de la indústria del taulell. El 50% de mares són mestresses de casa, encara que dins d’aquest grup hi ha que tenen estudis mitjans o superiors. El grup de mares que més treballa fora de casa pertany als alumnes de primer cicle.

La nacionalitat dels pares en el 90% dels casos és espanyola. I trobem pares de nacionalitat àrab, xinesa, països europeus i llatinoamericans, aquest últim grup és el més nombrós en quant a les nacionalitats estrangeres. Les dades totals de pares estrangers, pensem, són orientatives doncs alguns d’ells no han respost les enquestes.

Referent al coneixement del valencià, trobem que a malgrat no ser aquesta la llengua majoritària que es parla a casa, el nombre total que l’entenen i fins i tot el parlen es prou elevat.

 

CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ DEL PARE

Llig i escriu
Correctament

Llig i escriu

Parla

L’entén però
no el parla

Cap

17

55

41

82

13

 

CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ DE LA MARE

Llig i escriu
orrectament

Llig i escriu

Parla

L’entén però
o el parla

Cap

14

80

28

82

10

 

LLENGUA QUE ES PARLA A CASA

Valencià

49

Àrab

Castellà

121

Àrab i castellà

Valencià i castellà

39

altres

 

En els últims anys,  l’afluència d’alumnat estranger al nostre centre no ha variat molt, doncs el nombre de xiquets i xiquetes sols és un poc més superior,  que ha augmentat notablement dins d’aquests, el nombre que són de nacionalitat romanesa i marroquina. Pensem que açò es degut en part a la situació econòmica que vivim actualment, la crisi que ens ha afectat aquests últims anys, ha fet que l’arribada de població immigrant a Vila-real haja descens molt. De manera que el nombre de nouvinguts a les aules s’ha reduït considerablement i la majoria d’alumne estrangers són famílies que ja estan arrelades al poble, éssent els xiquets i xiquetes migrants de 2a generació.
Actualment, al curs 2019-2020, tenim matriculat al centre un total de 446 alumnes, dels quals 29 xiquets són de procedència estrangera. D’aquests 29, 14 són romanesos i 11 marroquins. Açò suposa un 6% d’alumnat estranger.
            
Hem d’assenyalar que com ja hem comentat abans, aquest alumnat, majoritàriament no es matriculat com alumnat de compensatòria, donat que són famílies que portem anys al poble, molts xiquets en el cas dels marroquins ja tenen germans al centre i arriben a l’escola coneixent  el castellà i/o el valencià. 

Durant el curs 2019-2020, dels 47 alumnes matriculats a INF3 anys, cap s’ha arriabat a matricular amb la condició d’alumnat de compensatòria.

4.3.2. Anàlisi de la comunitat educativa

4.3.2.1. Sector de l’alumnat

Adjuntem informació estreta del curs 2009-2010 del Qüestionari de l’alumne de les proves diagnòstiques de  PRI4 (46 alumnes), on es preguntava quina és la llengua que s’utilitza a casa, com amb els amics i amigues. Desprès d’acordar en la comissió de normalització lingüística, el recollir les dades estretes d’aquest punt, per a actualitzar l’anàlisi sociolingüístic i incloure’l al nostre PNL.

Quina llengua utilitzes habitualment?

A casa

Amb els amics

Valencià

11

10

Castellà

27

23

Valencià i castellà

6

13

Romanès

1

0

Àrab

1

0

 

4.3.2.2. Sector professat
El claustre del CEIP Botànic Calduch, està format aquest curs 2019-2020, per un total de 31 mestres. Dels quals 25 tenen plaça definitiva al centre. Sent per tant un claustre amb molt poca variació, cosa que ajuda molt a l’hora de tindre una continuïtat tant dins dels cicles, com en el desenvolupaments dels projectes i activitats que es duen a terme, com ara la formació en centre, el treball en les noves tecnologies i els projectes del cor escolar, l’escola de mares i la biblioteca escolar.

Coneixements de valencià. El claustre del nostre centre és un claustre totalment reciclat en valencià. Compten amb el Diploma de Mestre en Valencià 22 membres del nostre claustre i la resta compta amb el Certificat de Capacitació.

Habilitacions en llengua anglesa, dels i les mestres que són definitius al centre, contem amb 4 mestres capacitats per a la docència en llengua anglesa. Dos de les quals està adscrita al cicle d’Educació Infantil.

4.4. Objectius del Pla de Normalització Lingüística

L’objectiu principal i prioritari del PNL és aconseguir que el valencià assolisca tots els àmbits d’ús propis d’una llengua, es a dir, tant els formals com els informals.

  • Aconseguir que el valencià siga llengua d’ús habitual en totes les activitats.
  • Usar el valencià en tota activitat oficial i de relació amb l’administració, en els documents oficials, en la documentació econòmica i en les comunicacions orals i escrites.
  • Usar el valencià, preferentment, com a llengua d’interrelació amb els alumnes fora de l’aula.
  • Adquirir material per a la biblioteca i biblioteques d’aula en valencià.
  • Aconseguir que la retolació interna i externa del centre, així com dels cartells, anuncis, etc. estiguen en valencià.
  • Utilitzar el valencià en els documents relatius a la planificació educativa, reforç, assessorament i suport tècnic.

 

4.5. Àmbits d’actuació

Els àmbits o espais d’actuació del Pla de Normalització Lingüística són: Acadèmic o de gestió pedagògica, Administratiu i social, Interacció didàctica, Interrelació amb l’entorn sociofamiliar.

 

4.5.1 Àmbit acadèmic o pedagògica

Comprèn tots els usos orals i escrits de la llengua produïts amb la finalitat d’ordenar-se la planificació i gestió pedagògica, inclou els apartats següents:

a. Planificació educativa en valencià: Projecte Educatiu de Centre, projectes curriculars, planificació de les activitats docents anuals, programacions d’aula, Disseny Particular dels Programes, Pla de Normalització Lingüística…

b. Reforç, assessorament i suport tècnic: adaptacions curriculars, fulls de seguiment dels reforços, valoració inicial de l’alumnat, projectes de formació del professorat en centres, seminaris i grups de treball, projectes de treball de grups adscrits al CEFIRE,Projectes d’Innovació Educativa, documentació referent a l’atenció de l’SPE, projectes relacionats amb l’assessoria de Valencià i Inspecció, cursos d’actualització lingüística, etc.

c. Seguiment i control: Memòria Anual del centre, butlletins de notes, expedients de l’alumnat, normes de classe…

 

4.5.2 Àmbit administratiu i social

Anomenem així aquell espai que abasta les relacions de l’escola amb l’administració educativa i els aspectes burocràtics del centre, a l’hora de fer un anàlisi i de realitzar actuacions concretes el podem dividir en aquests apartats:

a. Documentes oficials escrits: documentació interna, arxius i fitxes de l’alumnat, comunicacions, convocatòries, avisos, certificats, actes de reunions de cicles, claustres, comissions i consell escolar, reglaments, protocols d’actuació, fulls informatius, organigrames, comunicats de faltes d’assistència del professorat, ordres del dia, sol·licituds de beques, sol·licituds de matrícula…

b. Documentació econòmica: rebuts, inventaris, balanços, documents comptables…

c. Comunicacions orals: assemblees, reunions de treball, comissions…

d. Símbols: retolació interna i externa, horaris, taulers d’anuncis, cartells, menús del menjador, calendaris, catalogacions…

 

4.5.3 Àmbit d’interacció didàctica

Queda configurat per la complexa xarxa de relacions interpersonals que s’estableixen en la comunitat educativa i que poden promoure en l’alumnat una consciència d’identitat i una competència comunicativa plena. Bàsicament fan relació a:

a. Currículum: l’actuació del professorat com a model de llengua i promotor de la seua recuperació, actuacions que afecten al currículum i que apareixen definides al DPP del programa d’Educació Bilingüe autoritzat pel centre.
b. Actitudinal: Creació d’un clima de classe que ha d’afavorir una actitud integradora i de valoració de la nostra cultura i llengua: retolació de cartells, símbols i adornaments de la classe, tauler d’anuncis, calendaris, murals…

 

4.5.4 Àmbit d’interrelació amb l’entorn sociofamiliar

Comprèn el conjunt de situacions entre la societat i el centre escolar. Fa relació fonamentalment a:

a. Comunicacions orals: atenció al públic, reunions amb pares, activitats extraescolars, campanyes informatives del centre, setmanes o jornades culturals, actuacions teatrals o musicals, celebracions, actes de fi de curs…
b. Comunicacions escrites: circulars, fulls informatius, notes, anuncis, paper i sobres amb l’encapçalament del centre, premsa a l’escola…
c. Comunicacions electròniques: pàgines web, fòrums de debat, aules virtuals, blogs, xarxes socials…

 

4.6. AVALUACIÓ DE L’APLICACIÓ DEL PNL

L’elaboració del Pla de Normalització Lingüística, a partir de la primera proposta, ha de ser participativa i els resultats consensuats, buscant una vinculació i implicació reals del professorat. La Comissió de Normalització Lingüística es reunirà de manera ordinària per analitzar l’acompliment o no dels plans anuals i extraordinàriament sempre que es plantege algun problema sobre l´ús del valencià al centre.

Actualment amb la introducció de les noves tecnologies, l’avaluació del PANL, es realitza a través d’una aplicació electrònica. El programa ITACA que ha introduït la Conselleria als centres educatius, contempla una pàgina on s’avalua el PANL de cada curs, avaluant els resultats en cadascun dels àmbits (administratiu i social, acadèmic o de gestió pedagògica, interacció didàctica,…).