SAMBORI 2021
Alumnat del centre ha resultat guanyador en el concurs de literatura infantil Sambori organitzat per la junta de la Trobada d’Escoles en Valencià.
Els nostres guanyadors han sigut:
Nom del treball: EL NOSTRE ABC
Classe: 3 anys
Centre: CEIP ALFONSO X EL SABIO, Novelda
Nom del treball: EN ESTA CLASSE
Classe: 5 anys
Centre: CEIP ALFONSO X EL SABIO, Novelda
Nom del treball: EL VIATGE D’ISABELLA
Autora: Laura Toral Muñoz
Centre: CEIP ALFONSO X EL SABIO, Novelda
La nostra alumna, Laura Toral Muñoz de 6éD, ha guanyat el Primer Premi del tercer cicle de primària del concurs Sambori a nivell del País Valencià.
El jurat de la final va otorgar el premi entre els molts treballs entregats de tota la Comunidad Valenciana.
El títol del conte és «El viatge d’ Isabela».
Laura és la primera alumna del nostre centre que rep aquest reconeixemet a nivell individual.
L’acte de lliurament del premi és el pròxim dissabte 5 de juny de 2021 al Paraninf de la Universitat Jaume I de Castelló.
ENHORABONA LAURA!
EL VIATGE D’ISABELA
Tot va començar en un xicotet poble de muntanya anomenat Ambar. Estava situat en el vessant d’unes muntanyes. A l’hivern es cobrien de neu i a l’estiu s’engalanaven d’uns colors preciosos. En aquest xicotet poble vivien 300 habitants. Hi havia una xicoteta escola, una botiga, una farmàcia, un parc, en fi… hi havia de tot. Entre aquests habitants hi havia una xiqueta de 10 anys anomenada Isabela, era molt volguda en el poble per tots els veïns per la seua alegria i la seua amabilitat. En les seues estones lliures, quan no era a l’escola, ajudava a la seua mare i veïnes fent tots els encàrrecs que necessitaven. Des de xicoteta Isabela tenia una il·lusió que era fer un viatge, però no amb avió que per a ella anaven molt ràpids i volaven molt alt per apreciar els paisatges que envoltaven el seu poble. Ella volia volar amb globus per a conéixer els voltants. Quan feia els encàrrecs a les seues veïnes aquestes li volien pagar amb alguna moneda o alguna cosa que a ella li agradara però ella sempre demanava el mateix, trossos de tela, era igual la grandària o el color. Portava anys replegant retalls i els guardava en caixes com un tresor. Per fi va arribar el dia en què ja havia reunit suficients trossos de tela per a cosir un globus. Es van ajuntar totes les dones en la plaça del poble i van començar a cosir cadascuna d’una banda tots els trossos de tela. Isabela no es podia creure que el seu somni, gràcies a la seua constància, s’anava a fer realitat. Després d’un dia sencer, les dones van acabar de cosir tot, ara faltava afegir la canastra que li havia fet el seu pare a mà amb joncs. Per fi va arribar el dia, aqueixa nit Isabela no va poder dormir de l’emoció. Van carregar tot el necessari en un xicotet camió i es van anar a un pla que hi havia a les afores del poble. Fins allí es van acostar molts veïns per a ajudar i veure a Isabela complir el seu somni. Quan va estar tot preparat es va muntar Isabela i el seu pare en la canastra i el globus va començar a elevar-se. Quan ja van agafar suficient altura el paisatge que es veia era increïble, valls, rius, animals en llibertat. Isabela no sabia cap a on mirar, tot per a ella era nou i meravellós. Volia quedar-se amb totes les imatges per a després explicar-les a tots els seus veïns. Així és com Isabela, amb constància i amb el bon fer cap als seus veïnes va aconseguir fer el viatge de la seua vida.
